El dia 18 de febrer de 2009, representants de diverses entitats del Vic sud encapçalats pels presidents de les associacions de veïns de la Calla i del Remei es reunien a l’Ajuntament amb l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, per posar sobre la taula una petició: que a l’antic solar de la caserna de la Guàrdia Civil s’hi aixequés una biblioteca.
En aquella reunió, es va posar simbòlicament la primera pedra de la Biblioteca Pilarin Bayés, que s’inaugura aquest divendres. Tot i que la idea ja havia corregut des de feia un temps, s’havia especulat amb la possibilitat de fer-hi habitatges socials, o fins i tot un hotel. La biblioteca, finalment, semblava una idea bona no només per cobrir una necessitat sinó per tancar una ferida oberta des que l’any 1991 l’atemptat d’ETA havia arrasat la caserna. La ubicació, a més, era ideal per establir una connexió entre nord i sud de Vic. “La biblioteca és per a tota la ciutat, i aquesta ubicació farà possible que la utilitzi realment tota la ciutat”, explicava Pep Comeres, que en aquell moment presidia l’entitat veïnal de la Calla, mentre que Vila d’Abadal prometia esforçar-se a convèncer alguns dels seus propis regidors que no ho veien clar. Avui, l’argument de Comeres continua essent vàlid i és un dels que justifica el projecte, en què s’hauran invertit finalment 8 milions i mig d’euros. La biblioteca, a més, ja estava prevista en el Pla de Lectura de la ciutat i en el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, segons el qual la capital d’Osona ha de disposar d’una biblioteca central comarcal.
Tot i el consens polític i ciutadà que de seguida es va crear entorn del projecte, el camí fins arribar a la inauguració no ha estat exempt de dificultats. L’anul·lació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic pels tribunals, l’any 2015, va endarrerir una maquinària que ja es posava en marxa. Fins que no hi hagués un nou pla no es podia encarregar el projecte definitiu escollit en el concurs d’idees convocat per l’Ajuntament, i que havia guanyat l’estudi BCQ Arquitectura, amb Toni Casamor i David Baena al capdavant, entre 56 propostes presentades. L’alcaldessa Anna Erra havia previst que aquest fos un projecte cabdal del seu primer mandat, que acabava el 2017, i que en aquesta data les obres estiguessin ja avançades. Però no va poder ser. Fins al gener de 2019 no es van poder adjudicar els treballs a la constructora gironina Arcadi Pla, SA. Pel camí, s’havia posat a votació el nom que havia de tenir el nou equipament, i entre tots els que es van proposar (des de noms d’escriptores com Anna Dodas o Maria Àngels Anglada fins al topònim històric Ausa o el reivindicatiu d’U d’Octubre) n’hi havia un d’imbatible: Pilarin Bayés. Per voluntat dels vigatans que van votar, la dibuixant dona nom a un edifici que, a la planta baixa, acull un gran mural que ella hi ha creat expressament. Amb alguna pròrroga, una pandèmia pel mig i fins i tot la separació de l’estudi d’arquitectura que va fer el projecte, s’han anat superant entrebancs.
Vic tindrà una biblioteca que s’adaptarà a les necessitats d’aquests equipaments en el segle XXI i al que demanen els usuaris. “La Triadú ja havia quedat limitada, hi havia una sala d’adults i una d’infantil, i la d’activitats l’havíem fet agafant espai de l’Arxiu Comarcal d’Osona”, diu Ester Farrés, que continua com a directora. Uns hi voldran silenci per llegir i estudiar, altres la faran servir “com a espai de relació” o també de creació. I cal donar resposta a tots. L’edifici s’estructura en quatre nivells, dels quals tres corresponen pròpiament a la biblioteca. La planta que es troba a nivell de carrer, la principal, està destinada sobretot al públic infantil “i no és casualitat que es doni prioritat als lectors joves”. A la primera, es pensa sobretot en un públic jove que hi trobarà fins i tot una campana acústica per escoltar música a través del bluetooth, a més de sales de reunions, i també els llibres d’ús més habitual, com les novel·les o les guies de viatge. I al pis superior, l’espai que respon més a l’esquema habitual d’una biblioteca d’estudi i consulta, amb la resta de la col·lecció. El fons actual supera els 80.000 volums, entre els quals n’hi ha uns d’històrics que es conservaran en condicions especials: el fons del Círcol Literari, la biblioteca que van crear a finals del segle XIX els prohoms vigatans de la Renaixença.
La planta semisoterrada, a baix de tot, inclourà els altres serveis que donarà l’edifici al marge dels de biblioteca. L’Oficina d’Atenció Ciutadana del barri del Remei que hi començarà a operar dilluns que ve, la sala d’actes, una altra sala de gravació musical o enregistrament de vídeos, i el bar, que encara no estarà obert perquè s’està completant el procés d’adjudicació. A banda de l’espai de treball intern de les 25 persones que conformen l’equip humà de la Pilarin Bayés. Tots aquests serveis poden funcionar amb horaris autònoms, independents dels de la mateixa biblioteca. “Aquí no hi hauràs de venir amb un objectiu concret: és per venir-hi a trobar-se amb persones, a conversar, a descansar o a badar”, diu Bet Piella. I mirant més enllà de l’edifici, formarà part d’un eix cultural al voltant del riu Mèder que inclou L’Atlàntida i l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies. Una cremallera “per cosir dues parts de la ciutat”.
{{ comment.text }}