La ‘suite’ més vigatana

Vic gaudeix, des de fa set anys, d’un cicle, El So de les Cases, que permet escoltar música en diferents espais singulars de la ciutat. Però hi ha algú que ha estat capaç de fer un pas més: posar-hi una música específica, a set d’aquests edificis patrimonials. Aquest algú és el músic i compositor Arnau Tordera (Tona, 1986), que dissabte al vespre va estrenar Vitrum tinctum. Suite nocturna per a la ciutat de Vic, que servia per clausurar el programa del 175è aniversari del Casino de Vic. Una peça única i instransferible, que no va deixar ningú indiferent. El títol de la suite, Vitrum tinctum, evocava l’estructura heterogènia d’un vitrall, format per petits fragments de vidre, en què totes les peces adquirien significat després de completar el recorregut. Com a forma musical, una suite és una composició que conjuga un nombre indeterminat de moviments que sonen uns darrere els altres, com una successió. I en aquest deambular itinerant, que es va allargar dues hores, Tordera va recórrer a tot el seu univers musical, des de la tradició clàssica i el folklore popular fins als sons més experimentals. Els 200 espectadors que hi van acabar participant –inicialment se n’havien previst 175– es van dividir en cinc grups i cada un d’ells havia de seguir el seu Hamelín particular. A cada espai, una experiència sonora diferent. Aires orientalistes i de cançó popular davant la façana modernista del Casino; lirisme que evocava el so de les campanes dins la bombonera barroca dels Dolors; un sedàs de classicisme contemporani sota la cripta romànica de la catedral; aires cerimoniosos i de valset festiu al vestíbul de la Casa de la Ciutat, o l’empremta electrònica, gairebé tel·lúrica, per acabar, dins l’antiga església de la Santa Creu, avui paranimf de la UVic. Dels sons més amables als més inintel·ligibles; dels més populars als més cultes; dels més festius als més envoltants. La música, però, també continuava durant el recorregut. El flabiol conduint cada grup compartia pentagrama amb la quotidianitat dels sons del centre històric un dissabte al vespre: el xiuxiueig dels passavolants, el caminar dels mateixos participants, un finestral d’algú que treu el nas encuriosit, els somriures dels comensals de les terrasses veient passar la comitiva, o els glaçons dringant dels primers gintònics de la nit. Música en moviment per anar enriquint el vitrall. “La ciutat de Vic dona, per experiències com aquesta”, deixava anar el veterà Jaume Ortiz, expresident del Casino, convençut que una iniciativa com aquesta només pren sentit en trames urbanes com la de Vic. De fet, la suite en qüestió “no es pot reproduir en cap altre lloc perquè he escrit cada peça tenint en compte l’espai on sonarà”, havia advertit el mateix Tordera en la presentació. D’alguna manera, Viturm tinctum també es va concebre com un homenatge al Nocturn de campanes, un espectacle creat per Llorenç Barber amb motiu del 150è aniversari del Casino, fent sonar els campanars de 17 esglésies de la ciutat, l’any 1998. “Molts osonencs trigaran a oblidar-ho”, havia escrit llavors Jordi Sunyer a la crònica d’EL 9 NOU. I 25 anys després, la sentència és igualment aplicable al nou muntatge. “Ha estat una experiència realment única, i tot això gràcies al talent de l’Arnau Tordera; en cada projecte se supera”, li va agrair Montse Ayats, actual presidenta del Casino, al final de recorregut. La mateixa Ayats també valorava molt positivament el conjunt de la celebració del 175è aniversari de l’entitat. Durant dos mesos i mig s’han programat una vintena d’activitats culturals i artístiques, en les quals s’hi han involucrat més de 80 artistes i han atret uns 3.000 espectadors. Ayats va remarcar el paper de Júlia Blay, comissària del programa, i va agrair les “complicitats” teixides amb entitats i administracions que havien permès un “efecte multiplicador” de la commemoració. “Venim de lluny, però també volem anar lluny. El Casino és una entitat activa, dinàmica, acollidora, compromesa amb les arts i la cultura i amb ganes de fer 175 anys més”, va cloure.

La ‘suite’ més vigatana

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Pep López, 50 anys de música

Premis Enderrock amb ressò osonenc

Guillem i Marta Roma, al Festival Strenes de Girona

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb