Com cada any i ja en són tretze, la Temporada Gastronòmica de la Trumfa aterra al Ripollès –enguany del 14 al 29 de setembre–, coincidint amb l’època de collir els tubercles. Un certamen basat en menús temàtics que va començar impulsat pel col·lectiu de Cuines de la Vall de Camprodon –hi participen 11 establiments de Camprodon, Llanars, Espinavell, Molló, Setcases i Tregurà– i que fa un parell d’anys es va acabar estenent per tot el nord del Ripollès amb la participació de sis establiments de Fogons de la Vall de Ribes i de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès.
Un dels restaurants participants de la iniciativa és l’Hotel Calitxó de Molló. El seu cuiner, Jordi Soler, explica que al poble la temporada gastronòmica de la trumfa comença el cap de setmana anterior a la Diada de forma “extraoficial” per la celebració de la Fira de la Trumfa. A més, allà hi ha la Cooperativa Ramadera de Molló, un dels principals productors de la trumfa al Ripollès.
Les trumfes no eren un producte apreciat gastronòmicament en el seu origen sinó que servien per “dissimular la gana”, en una època en què la ingesta de carn i peix estava reservada a uns pocs privilegiats. Les varietats de la trumfa es van anar perfeccionant i ara la qualitat s’ha disparat. Soler comenta que la trumfa és ideal per fer cremes i purés i que presenta un gust de terra i de fruits secs que s’assimila a menjar un plat d’avellanes. Un sabor agradable que lliga a la perfecció amb qualsevol làctic.
De fet, la trumfa és un aliment que casa bé amb tot. Per exemple, a l’Hotel Calitxó fan una crema de trumfes molt senzilla en què s’han de pelar les patates i trencar-les “sense fer un tall net”, perquè així la patata es trenca per les seves divisions naturals i deixa anar més fècula. Això provoca que la crema tingui una textura que s’assimila a la mantega. Llavors, només cal bullir-la amb l’aigua justa. I un cop cuita només s’ha de rectificar de sal i triturar amb una mica de mantega. El plat es completa amb qualsevol condiment, ja siguin bolets, cansalada o peix. Gairebé tot li va bé.
Al Calitxó també fan un pastís de trumfes amb carn de perol –una adaptació del gratin dauphinois francès– per llepar-se’n els dits. Es tracta de tallar unes patates en rodanxes molt fines que es munten en una safata al forn que prèviament s’ha pintat amb mantega. Cal anar fent capes de la trumfa que es recobreixen de carn del perol i uns pessics de sal. I per acabar, s’ha de tapar amb nata i coure-ho al forn. El resultat final és un pastís amb una capa daurada que té un gust de pebre de la carn de perol que lliga de meravella amb la trumfa.
Durant aquests dies els restaurants de les valls de Camprodon i Ribes fan un menú temàtic que pot abastar des del primer plat fins a les postres o senzillament inclouen alguns plats al menú en què la trumfa és la gran protagonista. Un any més, l’èxit sembla assegurat. Per molts anys la trumfa a la cuina.
Peculiaritats de la Vall de Camprodon
La trumfa de la Vall de Camprodon té una sèrie de peculiaritats que la fan especial. En primer lloc, es conreen en altitud i això provoca que, a diferència del Maresme –una comarca al nivell del mar–, on es fan dues collites a l’any, al Ripollès tenen un creixement més lent i només se’n fa una collita a l’any. “Passen més temps a sota terra i això fa que agafin més nutrients. A més, el sabor queda més concentrat”, explica Soler. Bàsicament, a la vall camprodonina els pagesos es decanten per la varietat Kennebec “amb una relació quantitat-qualitat molt acceptable”. El tubercle és bo, i a més la planta produeix un elevat nombre de trumfes que són homogènies, amb pocs ulls i es comercialitzen amb facilitat. Alguns pagesos també cultiven la trumfa del bufet o la Red Pontiac, “però sol ser per a consum propi”.
{{ comment.text }}