L’ACVic homenatja Jordi Cano amb una exposició que mostra el seu univers creatiu

A l’estudi on treballava Jordi Cano hi sonava Miles Davis. Ho recorda la comissària d’exposicions Glòria Picazo, amiga del dissenyador, artista i professor vigatà, amb qui va compartir projectes i inquietuds culturals diverses. Com la pallissa d’autobús que van suportar –en viatge d’anada i tornada– per anar a Madrid amb l’únic propòsit de veure una coreografia de Pina Bausch. Tant el jazzman nord-americà com la ballarina alemanya formaven part del món de referències de Jordi Cano, el que alimentava la seva creativitat, i el que mostra l’exposició “Univers Jordi Cano”, que acull a l’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies i que forma part dels actes del 25è aniversari de la UVic. La mostra és l’homenatge que Vic li devia des de la seva mort, en els primers compassos de la pandèmia. Un dels comiats que van quedar pendents en els moments més terribles. Hi havia l’opció clàssica, de fer-ho a través d’un recull cronològic de la seva obra. Però quan Glòria Picazo es va fer càrrec del comissariat de l’exposició va tenir clar que el relat no havia de ser convencional: “La meva preocupació era com construir aquest univers ple de pinzellades, que intenten establir connexions entre elles”, explica. Tot allò que el configurava era “intens, i fins a cert punt obsessiu”. I va pensar que la millor forma era a través de tres llibres d’artista que portaven el segell de Jordi Cano. Són ells els que actuen de fil conductor del relat. El primer és 1+1 = 1 (Sumar-se), un treball a quatre mans que van fer Cano i Picazo, un joc de correspondències creuades on circulen cites, lectures, imatges i referències, “una voluntat d’intercanvi intel·lectual” en què van comptar amb altres còmplices, des del poeta canari José Carlos Cataño fins a la traductora francesa Annie Bats, l’escriptor anglocatalà Matthew Tree o el vigatà Víctor Sunyol. Vic exercia en aquell moment de punt de trobada d’aquest ecosistema cultural, en què Jordi Cano actuava com a centre de la xarxa. L’altre llibre és L’archiviste de Coda, una curiosa experiència en què Cano va demanar a més de mig centenar de persones que li expliquessin sobre plànols –no hi havia encara Google Maps– com anar d’un lloc a un altre. I el tercer va ser Llegit, per tant viscut, concebut com un dietari i articulat gràcies a Miquel Bardagil mentre Cano preparava una exposició, l’any 2002, a la galeria Maria José Castellví de Barcelona, una de les darreres que va fer com a artista. L’itinerari dels llibres es va complementant amb les obres que hi ha a la sala, i que venen de la mateixa col·lecció de la família de Cano o de diverses institucions que les han cedides. L’artista vigatà té obra en el fons permanent de la Fundació La Caixa o del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), entre d’altres. Picazo descobreix que Jordi Cano tenia una constant que travessa tota la seva obra: les referències als mites de la literatura infantil, des d’Aladí fins a Peter Pan, d’Alícia a la Caputxeta Vermella. “Una manera d’aproximar-s’hi des del món de l’adult”, però també un indici que mantenia la capacitat d’enlluernar-se en diferents mons. Des de la doble visió d’amiga amb molts anys de coneixença i també de curadora, Picazo reconeix que resumir la vida de Jordi Cano en aquesta exposició no ha estat fàcil i que no ha deixat de preguntar-se “el que a ell li hauria agradat”. La trajectòria de Jordi Cano com a creador visual queda interrompuda a principis d’aquest segle. Sense deixar l’activitat com a dissenyador, s’endinsa de ple en el món de la docència, a la Universitat Pompeu Fabra i sobretot a l’Escola Elisava, on la pandèmia el sorprèn en plena activitat, dirigint cursos de màster. Havia continuat fent obra? “No, quan es dedicava a una cosa s’hi centrava totalment... però la seva part docent bevia de l’experiència anterior.”

L’ACVic homenatja Jordi Cano amb una exposició que mostra el seu univers creatiu

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

L’alcalde Satanàs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província