L’ACVic homenatja Jordi Cano amb una exposició que mostra el seu univers creatiu

A l’estudi on treballava Jordi Cano hi sonava Miles Davis. Ho recorda la comissària d’exposicions Glòria Picazo, amiga del dissenyador, artista i professor vigatà, amb qui va compartir projectes i inquietuds culturals diverses. Com la pallissa d’autobús que van suportar –en viatge d’anada i tornada– per anar a Madrid amb l’únic propòsit de veure una coreografia de Pina Bausch. Tant el jazzman nord-americà com la ballarina alemanya formaven part del món de referències de Jordi Cano, el que alimentava la seva creativitat, i el que mostra l’exposició “Univers Jordi Cano”, que acull a l’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies i que forma part dels actes del 25è aniversari de la UVic. La mostra és l’homenatge que Vic li devia des de la seva mort, en els primers compassos de la pandèmia. Un dels comiats que van quedar pendents en els moments més terribles. Hi havia l’opció clàssica, de fer-ho a través d’un recull cronològic de la seva obra. Però quan Glòria Picazo es va fer càrrec del comissariat de l’exposició va tenir clar que el relat no havia de ser convencional: “La meva preocupació era com construir aquest univers ple de pinzellades, que intenten establir connexions entre elles”, explica. Tot allò que el configurava era “intens, i fins a cert punt obsessiu”. I va pensar que la millor forma era a través de tres llibres d’artista que portaven el segell de Jordi Cano. Són ells els que actuen de fil conductor del relat. El primer és 1+1 = 1 (Sumar-se), un treball a quatre mans que van fer Cano i Picazo, un joc de correspondències creuades on circulen cites, lectures, imatges i referències, “una voluntat d’intercanvi intel·lectual” en què van comptar amb altres còmplices, des del poeta canari José Carlos Cataño fins a la traductora francesa Annie Bats, l’escriptor anglocatalà Matthew Tree o el vigatà Víctor Sunyol. Vic exercia en aquell moment de punt de trobada d’aquest ecosistema cultural, en què Jordi Cano actuava com a centre de la xarxa. L’altre llibre és L’archiviste de Coda, una curiosa experiència en què Cano va demanar a més de mig centenar de persones que li expliquessin sobre plànols –no hi havia encara Google Maps– com anar d’un lloc a un altre. I el tercer va ser Llegit, per tant viscut, concebut com un dietari i articulat gràcies a Miquel Bardagil mentre Cano preparava una exposició, l’any 2002, a la galeria Maria José Castellví de Barcelona, una de les darreres que va fer com a artista. L’itinerari dels llibres es va complementant amb les obres que hi ha a la sala, i que venen de la mateixa col·lecció de la família de Cano o de diverses institucions que les han cedides. L’artista vigatà té obra en el fons permanent de la Fundació La Caixa o del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), entre d’altres. Picazo descobreix que Jordi Cano tenia una constant que travessa tota la seva obra: les referències als mites de la literatura infantil, des d’Aladí fins a Peter Pan, d’Alícia a la Caputxeta Vermella. “Una manera d’aproximar-s’hi des del món de l’adult”, però també un indici que mantenia la capacitat d’enlluernar-se en diferents mons. Des de la doble visió d’amiga amb molts anys de coneixença i també de curadora, Picazo reconeix que resumir la vida de Jordi Cano en aquesta exposició no ha estat fàcil i que no ha deixat de preguntar-se “el que a ell li hauria agradat”. La trajectòria de Jordi Cano com a creador visual queda interrompuda a principis d’aquest segle. Sense deixar l’activitat com a dissenyador, s’endinsa de ple en el món de la docència, a la Universitat Pompeu Fabra i sobretot a l’Escola Elisava, on la pandèmia el sorprèn en plena activitat, dirigint cursos de màster. Havia continuat fent obra? “No, quan es dedicava a una cosa s’hi centrava totalment... però la seva part docent bevia de l’experiència anterior.”

L’ACVic homenatja Jordi Cano amb una exposició que mostra el seu univers creatiu

La quarta edició del Taradell Negre es farà els dies 4 i 5 d’abril

Els millors minuts… | Mirar sabates, refer oïdes

El 9 ets i uts | Va de cels

Vic vol cobrir el 40% del consum dels seus edificis amb plaques

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

Mor un jove de Manlleu d'un tret en una baralla per drogues a Olesa de Montserrat

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma