L’arquitecte tonenc Pere Molina va comprar recentment dos edificis contigus, la farinera i l’escorxador, amb la intenció de crear uns espais on s’exposi la col·lecció de motos, prop d’un centenar, que actualment es troba al seu domicili particular.
L’objectiu, però, no és només que sigui una mostra sinó que, tal com explica, “jo no compro motos, compro història”.
La majoria de les motos que ha anat adquirint estan relacionades amb pilots de renom, campionats o gestes especials.
“En tinc alguna de les sis que va anar a l’Everest l’any 1973, una de les dues que va anar al Kilimanjaro l’any 1978…”.
També ha aconseguit material divers –dietaris, fotos, filmacions o equipaments dels pilots, vestuari i cascs– que complementarà el tema central: motos de marques catalanes dels anys 60 fins als 90, com Montesa, Bultaco, Osa, Derbi, Rieju o JJ Cobas.
Partint de la seva experiència professional i com a dissenyador del museu del Camp de les Lloses de Tona, es veu amb cor de crear ell mateix el projecte dels dos immobles, finançat de manera particular.
Els edificis tenen les façanes catalogades i no es podran modificar, però sí restaurar. El principal repte serà la reforma total de les cobertes.
L’entrada al complex serà per l’escorxador, que es comunicarà amb la farinera per la part posterior. “Una zona que agafarà gran protagonisme” i on un gran cub de vidre allotjarà l’escala exterior.
“No compro motos, compro història. Totes tenen darrere un fet especial”
De seguida li va interessar la farinera perquè, com que és una construcció industrial, disposa d’espais molt grans que permetran dur-hi a terme el discurs plantejat.
Aquests edificis “no tenen gaires ornaments i, a més, això els emparenta amb l’arquitectura contemporània”, puntualitza.
Per al manteniment del projecte hi haurà una zona de restaurant, centralitzada a l’escorxador, i una part de degustació a la planta baixa de la farinera.
A la segona planta de la farinera s’hi ubicarà la gran exposició de motos, mentre que a la tercera hi haurà un arxiu amb fotografies, revistes, plànols i documents relacionats amb el motor.
També es preservarà part de la maquinària original de la farinera.
Molt il·lusionat, Pere Molina concreta que a Prats ha trobat l’indret ideal: “Em va quadrar tot, el lloc, els edificis i la gent del poble”.
Aquest 2025 preveu fer-hi neteja i dissenyar el projecte per començar les obres l’any vinent. “Estaria content si d’aquí a cinc anys estigués en funcionament”, especifica.
UN EDIFICI DEL 1912
La farinera i l’escorxador són al costat de la carretera, a l’avinguda de Pau Casals.
La farinera, construïda el 1912, té una façana principal amb grans finestrals emmarcats i va funcionar fins a final del segle passat, quan l’empresa va fer fallida. Va ser cremada al final de la Guerra Civil i posteriorment reconstruïda.
L’escorxador data del 1908 i destaca per un gran rosetó damunt la porta principal decorat amb vitrall.
Reformat als anys 80, les noves normatives van fer inviable el seu funcionament i es va tancar definitivament el 2001. Els darrers anys donava servei a carnissers de Prats, Olost, Sant Feliu Sasserra i Santa Eulàlia de Puig-oriol.vament el 2001. Els darrers anys oferia serveis als carnissers de Prats, Olost, Sant Feliu Sasserra i Santa Eulàlia de Puig-oriol.
