L’arquitectura és el joc dels volums sota la llum, descrivia el gran arquitecte i urbanista Le Corbusier. I això mateix és el que vol reflectir l’arquitecte vigatà Agustí Farrés a través de les seves fotografies. La crisi d’oportunitats que està vivint la seva professió li ha permès desplegar el que fins fa poc era un simple hobby.
Dues exposicions a Madrid i alguns premis de caràcter local corroboren que la fotografia ja ha esdevingut, per ell, “alguna cosa més”. Amb una trajectòria de 22 anys com a arquitecte al darrere, Agustí Farrés (Vic, 1963) n’ha tirat “tota la vida”, de fotos.
La irrupció de la fotografia digital se li va presentar com un primer punt d’inflexió per intensificar aquesta afició. “Això de poder donar el retoc final a través de l’ordinador resulta apassionant”, assegura.
Va ser en el moment que es va decidir a començar a mostrar la feina feta –“i que la gent et digués que està molt bé”– el que el va animar a continuar aprofundint en aquest art.
Fa un parell d’anys va protagonitzar una primera exposició, a Vic, titulada “Accions i colors (sense pilota)”, tota una declaració d’intencions de la visió alternativa que es pot tenir d’aquest esport, amb imatges que captava mentre acompanyava el seu fill a jugar.
La primera exposició “seriosa” arribaria el febrer passat, a Madrid. En concret, amb dues mostres simultànies. Ho va poder fer, “gairebé per atzar”, gràcies a la primera galeria d’art que ha cregut en ell, la Montsequi, amb seu a Madrid. “Són els que m’han agafat de la mà i m’estan donant l’empenta per continuar presentant noves propostes”. Propostes que puntualment va penjant en un enllaç, des d’on d’altres galeries ja han començat a “mostrar interès”.
Farrés es mou bé en la “foscor” i els “clarobcurs”, que donen un aire “pictòric” a les seves fotos. Fragments de ciutats i espais, preferiblement a mitja distància, que és on es troba més “còmode”. Imatges que capta sempre entre la “quotidianitat” del seu entorn vital, sense modificar-lo. “No busco una foto, espero que l’entorn me la suggereixi i després, a casa, miro de descobrir-la”, reflexiona Farrés. Reconeix la influència de la seva visió com a arquitecte a través de la càmera, però no fa fotografia d’arquitectura. També defuig de la perfecció. Al contrari, “busco un tipus d’imatges més emocionals, posant llum al desordre”. I sempre en color. Per ell, el blanc i negre representa “renunciar a canals d’informació”.
Ell mateix es qualifica com a “arquitecte de professió i fotògraf fora d’hores”; tot i que cada vegada n’hi dedica més, d’hores, a la fotografia. I és que “com en qualsevol feina creativa, les hores les hi has de posar”. L’objectiu, per ara, no és dedicar-s’hi; “em queda molt per aprendre”, diu. De moment, continuarà explorant els vincles entre l’arquitectura i la fotografia, “enllaçades i suggerides per unes mateixes llums”. La llum, sempre la llum.
L’últim guardó
Agustí Farrés ja ha recollit alguns premis puntuals de caràcter local. L’últim, el primer premi del 1r Concurs de Fotografia COAC-Osona, que la delegació d’Osona del Col·legi d’Arquitectes va convocar el passat mes de juny en el marc dels actes de celebració del 25è aniversari. Farrés es va imposar amb una peça titulada ‘Reflexos a peu de carrer’, un detall captat a la plaça de la Pietat.
Precisament, la via dels concursos és una de les que vol explorar a partir d’ara; una manera més de donar a conèixer la seva “segona feina”, reconeix.
