L’arquitecte Jaume Prat veu L’Atlàntida com “un edifici d’enorme èxit”. Per això l’ha inclòs entre els que formaran part del projecte Aftermath_conseqüències, que representarà Cataluya en la propera edició de la Biennal de Venècia, que tindrà lloc entre maig i novembre de l’any 2016. L’objectiu que persegueix és explicar com funcionen els edificis “quan marxen els arquitectes”, és a dir, en el moment en què comencen a ser viscuts per als seus usuaris i s’integren en el funcionament de les respectives ciutats.
Aftermath_conseqüències, que es va presentar la setmana passada sota el paraigua de l’Institut Ramon Llull, compta amb la participació de la també arquitecta Jelena Prokopljevic i del cineasta Isaki Lacuesta, que filmarà cada un dels edificis o projectes que s’han escollit, d’usos ben variats. Així, al costat d’un complex cultural com és L’Atlàntida, hi ha un centre sanitari (l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, de Brullet-Pineda Arquitectes), un de serveis (el Centre de Distribució d’Aliments de Campclar, a Tarragona, de l’estudi Nua Arquitectes) i fins i tot una intervenció a l’espai natural (la rehabilitació dels marges del riu Llobregat, de Batlle i Roig).
“Volem agafar projectes recents d’arquitectura catalana i explicar-los des de la seva capacitat per estructurar territori, per fer país”, va explicar Prat en la presentació del projecte. L’impacte de l’arquitectura al territori, que també pot ser negatiu, es valora en aquest cas a partir d’intervencions que els comissaris consideren que “han tingut un impacte positiu”, va dir Prokopljevic.
Els elogis a L’Atlàntida, en aquest sentit, van ser inequívocs. Jaume Prat va destacar-ne “la temporada regular farcida d’espectacles de tota mena”, la condició de seu del Mercat de Música Viva de Vic o el fet d’acollir l’Escola de Música i el Conservatori. Però sobretot que “els seus promotors van tenir clar que s’havien de gastar els diners en la recuperació del carrer i s’ha acabat creant un espai públic que funciona encara que el teatre estigui tancat”.
El paper d’Isaki Lacuesta, Premi Nacional de Cinema de 2012 i considerat un dels nous cineastes catalans amb més projecció, serà plasmar la quotidianitat dels edificis en imatges, filmacions que seran “molt observacionals, per relatar com s’hi viu i com sonen”. Es projectaran després sobre vidres i suports translúcids, i els visitants podran decidir quin recorregut hi fan. Al final del projecte, en el qual l’Institut Ramon Llull inverteix 470.000 euros, quedarà un web perquè es pugui “seguir explorant i debatent el catàleg”, diuen els seus comissaris.
