Des del dia de Sant Jordi de 2010 i fins aquest dijous, un total de 22.161 espectadors han passat per L’Atlàntida. La xifra només inclou els que han assistit a espectacles de la programació pròpia, i no compta els d’altres actes o espectacles fets per promotors que han llogat les instal·lacions.
D’aquests espectadors, 8.950 persones van passar-hi durant el primer semestre de la programació i 13.211 ho varen fer durant el segon semestre. Les dades es consideren positives, tractant-se d’un primer any de funcionament i després de vuit anys sense un espai escènic de referència.
Els inicis no havien estat tan prometedors. La marató de 12 espectacles durant 9 dies que es va programar després de la inauguració no va tenir l’acceptació esperada (només es va fer el ple amb l’obra teatral La bona persona).
La pausa del mes de l’estiu es va encarar amb un cert nerviosisme: “Ara hem vist que el públic havia d’aprendre, de conèixer els topants (les sales, les entrades, l’aparcament…) i tot això volia temps”, explica Lluís Vila d’Abadal, director de la Fundació L’Atlàntida. L’inici de la primera temporada de programació regular, pel setembre, va esvair temors: les xifres van començar a remuntar.
El primer semestre es va tancar amb 8.950 espectadors, i la corba ascendent va continuar en el segon, que s’ha tancat amb 13.211 espectadors. “La base de públic s’ha pogut consolidar de pressa, fins i tot més del que pensàvem”, diu Vila d’Abadal.
A això cal sumar-hi els padrins i els amics de L’Atlàntida, dues figures que donen dret a diferents ni-vells de descomptes i a rebre informació. Dels primers, que paguen una quota de 30 euros anuals, n’hi ha 250, i dels segons, més de 2.500. “Els espectadors habituals, els tindrem en una o dues temporades”, calcula el director de la Fundació L’Atlàntida. Són aquells que ja anaven als espectacles de l’Atlàntida vella, i que van perdre l’hàbit durant els anys en què no hi va haver una gran sala a Vic.
· Un pressupost d’1,8 milions d’euros
El pressupost de L’Atlàntida per a aquest any és d’1,8 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament n’aporta 595.000, i la resta s’obtenen d’altres ingressos, singularment de les entrades i del mecenatge.
Tot i que no es tindran dades definitives fins al tancament de la temporada, al mes de juny, L’Atlàntida es podria estar acostant a un 50% d’autofinançament a partir de la venda de taquilla, un percentatge que es considera notablement alt per ser el primer any. Una altra part d’entrades prové del lloguer de L’Atlàntida per a actes diversos, des d’espectacles a convencions d’empresa.
Durant aquest primer any, per exemple, hi ha hagut plens de la sala gran amb el míting de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), la presentació de La Vanguardia en català o l’estrena del documental ETA a la ciutat dels sants d’Albert Om.
El grup Lax’n’Busto també hi va fer una estada d’una setmana –amb concert al final– per preparar l’actuació que havien de fer al Liceu.
Per fer les previsions econòmiques, però, una de les dificultats és que els pressupostos municipals van segons l’any natural, i L’Atlàntida funciona per temporades. És a dir, que ara ja s’ha de pensar en tota la temporada vinent, de setembre de 2011 a juny de 2012. La crisi es nota, com a tot arreu, i obliga “a fer-ho bé amb pocs recursos”.
Però també té una altra cara: companyies, productores i artistes ajusten preus, “i ens hem trobat que alguns accepten de venir a tant per cent de taquilla”, diu Lluís Vila d’Abadal. Per altra banda, el consum cultural no ha baixat tant com altres sectors de l’economia.
· Canvis per facilitar la compra de les entrades
El primer aniversari és moment de canvis a L’Atlàntida. Per exemple, d’un sistema informàtic que no ha acabat de funcionar mai prou bé i ha encallat la venda d’entrades per internet.
El nou sistema permetrà que el client que compri l’entrada des de casa se la pugui imprimir. En aquesta entrada ja hi haurà un codi de barres que es podrà llegir a la porta de L’Atlàntida, sense necessitat d’haver de passar primer per taquilles. “Tendim a fer-ho tot més fàcil per a l’espectador”, diu Vila d’Abadal.
Quan es posin a la venda els abonaments de temporada, l’atenció al públic es farà a la Casa Serratosa, on hi ha les oficines de la Fundació L’Atlàntida, per evitar que la gent hagi d’estar a peu dret davant de les taquilles (i aquest any, amb un fred considerable).
Lluís Vila d’Abadal es proposava programar amb molta anticipació (que a principi de temporada es poguessin anunciar tots els espectacles), i això es veu difícil. Tot i això, encara creu que seria possible fer-ho en l’apartat musical. “En el teatre és força més difícil”, admet. Anticipar-se significa, moltes vegades, la clau per tenir actuacions més assequibles de preu.
· La teulada ha donat problemes de degoters
La teulada de zinc, que s’ha convertit ja en la imatge identificativa de L’Atlàntida, també ha donat els principals maldecaps a l’empresa constructora, Fomento de Construcciones y Contratas.
El passat mes de març, arran d’unes pluges importants, un degoter va afectar l’aula 46 de l’Escola de Música, tot i que no va danyar cap instrument. Anteriorment, també s’havia produït un degoter que afectava l’escenari de la sala gran.
