Serà l’obra de teatre professional amb més espectadors des que es va inaugurar L’Atlàntida, ara fa gairebé dos anys (només els Pastorets han omplert més vegades la sala gran), i encara s’ha fet curt: “Hauríem pogut vendre, segurament, una tercera funció”, explica Lluís Vila d’Abadal, director de la Fundació L’Atlàntida.
El favor del públic ha acompanyat aquesta obra des de l’estrena al Teatre Romea, l’octubre de 2011. En aquell moment ja es va intuir que s’estava davant d’una de les estrenes de la temporada.
La decisió de tornar a posar en escena el text d’Edward Albee, escrit l’any 1961 i convertit ja en un clàssic, la va prendre el mateix Daniel Veronese. Per als papers principals va escollir Arquillué i Vilarasau: ells donen vida a George i Martha, un matrimoni que després de dues dècades de convivència viu instal·lat en una permanent i violenta batalla dialèctica.
La seva confrontació puja de to quan tenen testimonis que els contemplen, i que en aquest cas són una jove parella que els visita, Honey i Nick (Aixalà i Benet). El director ha optat per escurçar el text i donar més intensitat encara a la tensió entre els personatges.
· Ivan Benet: “Em fa molta il·lusió”
Ivan Benet (Vic, 1976) no va dubtar quan li van proposar formar part del repartiment de Qui té por de Virginia Woolf?. “El projecte ja es veia molt bé, d’entrada, d’aquells que et fan dir ‘jo vull ser-hi!”, explica. Treballar amb Daniel Veronese i al costat de Pere Arquillué i Emma Vilarasau ho considera “un luxe, perquè s’aprèn molt”.
El va sorprendre, del director argentí, la llibertat que els va donar a l’hora de construir els seus personatges: “Em pensava que seria més intervencionista, però ens deixava fer… i segur que per això ha sortit tan bé”.
Ell i Mireia Aixalà han de mantenir un punt de lluita per fer-se un lloc enmig de la gran tensió entre els dos protagonistes, que acapara l’atenció: “És com picar pedra, allà dins… has de reivindicar el teu lloc a l’escenari”. Veronese ha comprimit el text, i deixa que els actors s’interrompin en els diàlegs, per donar-li ritme i versemblança: “En teatre diuen que cada pàgina de text és un minut, ell vol que siguin només 30 segons”.
A Ivan Benet li fa “molta il·lusió” portar aquesta obra a L’Atlàntida: “Aquesta setmana he estat a Vic i he tingut la consciència que vindrà molta gent”. Després de la gira, assajaran la versió en castellà que estrenen al setembre a Madrid. A la fotografia, Ivan Benet mira Arquillué i Vilarasau en plena baralla.
