Si el verb vinyolejar existís, el diccionari el definiria, possiblement, com l’acció “de llegir un llibre, poema, fragment, traducció o ressenya” del poeta Joan Vinyoli. La fotògrafa Marina Raurell ha plasmat en imatges 22 lectors vinyolejant, i ha posat aquest títol a l’exposició que es pot veure, des de divendres fins al 6 de desembre, al Casino de Vic.
La preparació de cada fotografia era un diàleg entre els personatges i la fotògrafa, que els demanava que escollissin ells mateixos l’escenari, i també un poema de l’obra vinyoliana. Curiosament, i sense que cap d’ells sabés l’elecció dels altres, no hi va haver coincidències. “S’han esforçat a buscar poemes que no són els més coneguts”, explica Raurell. Els lectors protagonistes són osonencs, i a tots els agrada Vinyoli, úniques condicions per formar part d’aquest grup. Des dels poetes Lluís Solà, Ramon Farrés, Irene Solà o Víctor Sunyol fins als professors Pep Paré, Josep Tió, Francesc Codina o Maica Bernal, des de l’actor Lluís Soler fins als activistes literaris Montse Caralt i Biel Barnils o els artistes Jordi Sarrate i Montserrat Grau, en l’única doble fotografia. Així fins a completar els 22 personatges, bona part dels quals “han escollit de ser fotografiats en escenaris que tenen relació amb el seu poema”. A l’exposició, cada retrat va acompanyat del text. “En la tria, hi veig la persona”, diu Raurell.
L’acte de la lectura és íntim i reflexiu. Per crear aquest clima, ¡Raurell passava “més de mitja hora” amb cada lector. I va escollir el blanc i negre perquè l’exposició tingués unitat. Un negre pujat de to, relativament dur. Paral·lelament a les fotografies, es va enregistrar en vídeo amb cada un dels personatges llegint el poema. L’exposició “Vinyolejant” s’emmarca en els actes del cicle “Vic a Vinyoli”.
