La campanya d’excavacions al jaciment de Puig Ciutat, a Oristà, s’ha focalitzat aquest estiu en dos punts: una estança d’un gran edifici detectat a través de la prospecció geofísica, i la muralla d’un assentament situat al segle I abans de Crist, a l’època romana. Els treballs a l’estança han servit per ratificar la principal hipòtesi sobre la destrucció de l’enclavament que els historiadors situen en el marc d’una guerra civil entre dos exèrcits romans: el de Pompeu i el de Juli Cèsar.
Puig Ciutat seria aleshores un punt clau en l’accés a la península ibèrica. S’hi han trobat sobretot ceràmiques, des de restes de vaixella fina, campaniana, importada d’Itàlia, fins fragments d’utensilis habituals a la cuina, però també metalls. De les peces trobades també destaquen dos projectils de plom que es disparaven amb fones.
Els indicis també apunten -pels materials de la construcció- que no era un assentament molt consolidat: el sòcol estava fet de pedra amb argila, l’alçat amb tàpia de fang i palla i la coberta, entre les bigues de fusta, constava, segons els indicis, d’un entrament vegetal i probablement estava impermeabilitzada amb una capa d’argila, segons la directora de l’excavació Àngels Pujol. Els treballs a la muralla han permès intuir el perímetre, però queda pendent descobrir encara l’accés a la part sud.
El jaciment de Puig ciutat es calcula que té una cinc hectàrees de superfície. Des del territori s’hi aposta també com a atractiu turístic i l’any passat es va adequar com a centre d’interpretació. En la campanya d’excavacions d’aquest estiu hi han col·laborat també 15 alumnes de l’School of History, Classics and Archeology de la Universitat d’Edimburg (Escòcia) amb qui els responsables de l’excavació confien tancar un conveni per continuar col·laborant en les properes campanyes.
{{ comment.text }}