Històries amb animals de comportament humà i amb una lliçó moral com a colofó. Són les faules, relats que gairebé tothom de les generacions que passen dels 40 anys havia après a l’escola de la mà de La Fontaine, Iriarte o Samaniego, i que actualment han gairebé desaparegut de la cultura dels més joves. Ara les professores Maria Carme Bernal i Carme Rubio –que han col·laborat ja en diversos treballs sobre narrativa per a joves i divulgació de clàssics– acaben de publicar Faules de sempre i altres contes d’animals (Eumo Editorial), un llibre amb el qual volen retornar aquest gènere a la mirada dels lectors.
El volum inclou 9 faules o llegendes amb animals com a protagonistes. No han anat als autors clàssics esmentats abans, sinó a la tradició de la cultura popular de diferents procedències, on la faula és un gènere comú. “Potser el més antic de tots, Ramon Llull ja parla de faules”, recorda Carme Rubio. La seva difusió ha decaigut “perquè va quedar marcat per la reflexió moral, el didactisme ha creat un cert rebuig”. Elles han buscat exemples que siguin “més divertits que no morals”, conservant-ne “l’alè narratiu” per damunt de l’exemplificació de comportaments. Hi ha tres faules d’origen búlgar, una de castellana, una de sarda, una d’italiana i també dues de clàssiques: Els dos ànecs i el gripau, versió lliure d’una faula de La Fontaine, i El paó i la deessa Juno, de Fedre i versionada també per l’autor francès. El destinatari del llibre és un lector jove, “el nen que ja llegeix una mica i necessita històries que el motivin per continuar, que faci de bon llegir, amb un llenguatge que sigui planer però correcte”. No s’han limitat a transcriure el text a partir de les versions que en tenien –en castellà, italià o anglès, segons la procedència– sinó que n’han fet una recreació, incloent-hi també parts en vers. El llibre s’acompanya d’il·lustracions d’aire clàssic de la dibuixant Laura Reixach.
