A tocar de la carretera d’accés a Sant Pere de Casserres, a uns dos quilòmetres del monestir, eren visibles a banda i banda les restes de la muralla. Allà mateix hi havia hagut el portal. S’intuïa una paret enfilant-se muntanya amunt, que es perdia entre l’espès bosc d’alzines i boixos.
La sorpresa s’amagava sota la vegetació: un llenç de muralla en magnífic estat de conservació, que ha aparegut gràcies als treballs de neteja impulsats pel Consell Comarcal d’Osona a través de la Fundació Habitatge i Serveis Osona.
Després de gairebé un any de feina, uns 50 metres de muralla ja són ben visibles, i la neteja del bosc permet intuir-ne la continuació, en un tram que sumaria més de 200 metres. Aquests dies s’estan acabant els treballs per fer-hi possible l’accés a peu i deixar-ho preparat perquè en el futur es pugui visitar. Mentrestant, el Consell Comarcal redacta un projecte de consolidació de les restes.
La muralla “tancava per llevant el terme de Casserres”, explica Josep Munmany. L’exalcalde de Taradell, ara director de la Fundació Habitatge, va tenir un paper clau en la localització de les restes en un vessant costerut de muntanya que tenia tot l’aspecte d’una selva.
“La seva constància i tenacitat és el que ens va permetre trobar-la”, afegeix Josep Paré, gerent de la mateixa institució. Paral·lelament a la recerca, van recuperar alguns testimonis sobre la muralla, com uns dibuixos de l’arquitecte Josep M. Pericas (Vic, 1881 – Barcelona, 1965), que la situaven d’una manera aproximada. “Nosaltres la buscàvem més amunt d’allà on era, però al final la vam trobar”, explica Munmany.
Tot i que el Consell Comarcal és propietari de Sant Pere de Casserres, la muralla està dins d’una finca privada, de la família Pallàs-Arisa (que també havien estat propietaris del monestir fins que el 1991 el van vendre a la institució). Els drets i deures de les dues parts en totes les actuacions que s’hagin de fer a la muralla han quedat regulats en un conveni que dilluns van signar a Vic el president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, i la propietària de la finca, Carme Arisa i Albó.
El president va agrair la seva bona disposició per facilitar els
treballs. El projecte de la muralla s’ha dut a terme a través de dos plans d’ocupació que han permès contractar treballadors a l’atur per fer la neteja del bosc.
· Les pedres guarden el misteri
El primer document que parla d’unes fortificacions a Casserres data de l’any 826, segons l’arqueòloga Anna Chávez, membre de l’equip que ha fet el seguiment de la neteja de la muralla. A principis del segle IX, després de la revolta del cabdill indígena Aissó contra els francs.
“És un moment en què es fortifiquen tots els castells i poblats”, diu Anna Chávez. Però això no significa que la muralla de Casserres es pugui datar exactament en aquesta època. En l’excavació “no s’ha trobat cap ceràmica”, element que sol donar als arqueòlegs pistes molt fiables en aquest sentit.
L’anàlisi dels morters que es van fer servir per fixar les pedres –amb el procediment del carboni 14– potser donarà més informació. La muralla està construïda amb grans lloses de pissarra, poc treballades, que s’ajunten amb un morter de calç, terra i petits còdols. “Haurem de tenir en compte que la muralla va ser objecte de moltes reparacions”, diu Anna Chávez.
Una de les que estan documentades es va produir al segle XV, durant la Guerra Civil catalana, “quan sabem que es va recréixer i se li va donar un nou ús”.
Des que va deixar de tenir una funció defensiva la muralla va anar caient en l’oblit, tot i que hi ha documents que al segle XVIII la situen, i el mateix Josep M. Pericas en dibuixa fragments ja al segle XX. “Però la veritat és que, almenys en els últims 60 anys, ningú no sabia exactament on era”, diu Anna Chávez.
En els últims mesos, els arqueòlegs, a part de controlar els treballs de neteja, han fet cinc sondejos d’excavació en diferents punts de la muralla, sense resultats gaire espectaculars. El que sí han pogut constatar és l’esforç que es va fer per aixecar-la: parets que en algun lloc arriben als quatre metres d’alçada, evidències de torres, reompliment del terreny darrere les parets per anivellar-lo…
En aquell moment només hi ha constància d’una fortificació –segurament modesta– i al segle X, una petita església. “Però tota aquella muralla no es fa només per defensar un petit poblat”, diu Anna Chávez. La muralla guarda encara algun misteri.
· El monestir no ha baixat mai per sota de les 20.000 visites a l’any
L’any passat, Sant Pere de Casserres va rebre un total de 21.926 visitants, segons dades del Consell Comarcal d’Osona. De fet, des que es va obrir al públic l’any 1998, les visites no han baixat mai per sota de les 20.000 a l’any.
La xifra que es considera bona per a un monument situat fora de les grans rutes i al qual s’ha d’accedir expressament, però des del Consell Comarcal s’espera que la muralla sigui un revulsiu que la faci pujar encara més: “Serà un bon complement per a qui vulgui conèixer bé el monestir”, explica Josep Munmany.
L’objectiu a curt termini és que la muralla sigui visitable gràcies a un accés que s’hi està condicionant (el sender excursionista de Vic a Casserres hi passa molt a prop). De moment, però, encara no s’obrirà al públic “fins que no s’hagin consolidat les parets”.
Des del lloc on s’ha trobat l’estructura defensiva, el visitant podrà apreciar l’estratègica ubicació de Sant Pere de Casserres, en una península al voltant de la qual el riu Ter dibuixa un gran meandre.
Mentrestant, al monestir estan previstes per a l’any 2012 unes obres per arreglar la coberta de l’edifici de la sala capitular i altres paraments afectats per les humitats.
Amb un pressupost de 150.000 euros, aquest projecte està inclòs en el programa “Romànic Obert”, que es finança conjuntament entre el Departament de Cultura de la Generalitat i la Fundació La Caixa.
