“Fa temps que covem la idea”, reconeix la directora de l’Emvic, Montse Catllà, que malgrat “les dificultats evidents del moment” reconeix que es proposen “explorar el terreny del tradicional”, amb la possibilitat d’obrir una Aula de Música Tradicional.
Això sí, amb dues condicions “fonamentals”. D’una banda, la viabilitat econòmica: “Hem de buscar fórmules que garanteixin l’impuls i el manteniment de l’aula”. La participació de professionals que ja treballen en el centre, la programació de cursos intensius o de tallers en grup “podrien ajudar a la sostenibilitat del projecte”.
La segona condició seria que l’ampliació del ventall educatiu no anés “en detriment” de l’actual oferta curricular. “Hem d’evitar que la introducció de nous instruments suposi dispersió i debilitació de l’oferta existent”. Precisament, l’aula de vent-metall, que ha contribuït a la creació de la Banda o de la Jazz Band de l’Emvic, “encara es troba en procés de consolidació”, recorda.
Catllà es mostra convençuda que en l’àmbit d’aquesta comarca i l’entorn immediat “hi podria arrelar una proposta educativa de música tradicional”. La intenció, ara, és establir contactes amb els agents vinculats a la cultura tradicional d’Osona: “Són ells que ens podran orientar en la definició de les necessitats”. Amb tot, mentre no arriba la creació formal de l’aula específica, des de l’Emvic estan decidits a fomentar “l’interès i el gust” per la música tradicional. De fet, ja ho estan fent.
Actualment, per exemple, compten amb un cor especialitzat en les polifonies mediterrànies d’arrel popular, i el proper curs posaran en marxa un grup, Els Ministrers del Pont de Queralt, que vol reunir alumnes que amb el seu propi instrument “puguin conèixer i posar en pràctica repertori de l’àmbit tradicional”.
A partir d’aquí també es volen fer propostes complementàries a l’activitat lectiva: “Els estudiants que toquen un instrument podran fer un segon instrument de l’àmbit tradicional”. En aquest sentit “volem posar en marxa un taller de flabiol i tamborí, i un altre d’instruments de canya”.
Les formacions que participen en festes populars, com la Banda de l’Emvic, “són un pas decisiu per a la consolidació de l’aula”. La direcció de l’escola ja va poder exposar aquests plantejaments al director general de Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig, en una visita que va fer al centre, a finals del curs. “Ens va orientar en el disseny i sostenibilitat de l’aula”, explica Catllà. Puig també va “convenir” que Vic reunia les condicions “socioculturals” per fer arrelar aquest projecte.
Actualment, les aules de música tradicional, amb seus a Barcelona, Lleida, Salt, Tarragona i Tortosa, depenen del Departament de Cultura. La “concepció de Cultura”, interpreta Montse Catllà, és reforçar precisament el vincle de les escoles de música amb l’oferta tradicional “per fomentar-ne un ensenyament de qualitat i una divulgació més àmplia”.Des de l’Emvic es va viure un procés similar al que es vol encetar ara quan es va incorporar a l’escola l’antiga aula de música moderna.
Ara, però, “l’Aula de Música Tradicional hauria de néixer plenament integrada al projecte educatiu de l’Emvic”, remarca Catllà, que recorda que l’aula de moderna va començar “com a ens pràcticament independent amb unes condicions laborals i educatives diferents a les de l’escola, circumstància que més endavant va suposar un feixuc procés d’integració”. Actualment, en canvi, “partim d’unes condicions més favorables”. I és que l’Aula de Música Tradicional “es podria desplegar sense que comportés una reestructuració d’altres àrees i amb un alt nivell de transversalitat en el context de l’actual Escola de Música”, conclou. El camí, doncs, sembla estar traçat.
El sector hi faria costat
Una de les veus autoritzades en el món de la música tradicional a la comarca és la del mestre graller Pep Sentmartí. Segons ell, la via de les aules de música tradicional no resol la situació que viuen els joves que volen estudiar instruments tradicionals. Es dóna la paradoxa que aquestes especialitats s’ofereixen en el Grau Superior de Música i no estan considerades al decret que regula els conservatoris.
D’aquesta manera, fins que no s’accedeix a l’Esmuc, “no té cap reconeixement oficial”, lamenta Sentmartí, per a qui la solució no arribarà fins que l’estudi dels instruments tradicionals “depengui d’Ensenyament i no de Cultura”, per tal que els instruments tradicionals “rebin el tracte de qualsevol altre instrument”.
Precisament sembla que, en aquests moments, el Departament d’Ensenyament té “en curs” l’autorització de les especialitats tradicionals als conservatoris, apunta la directora de l’Emvic, Montse Catllà. Sentmartí està convençut que Osona i l’entorn immediat tenen demanda suficient per a estudis de música tradicional. En el mateix sentit s’expressa Marc del Pino, acordionista diatònic de referència i recentment establert a Osona.
“Com a nouvingut a la comarca potser no puc parlar amb molta profunditat del tema, però el que percebo és un buit en aquest sentit a Osona. Hi ha altres localitats i capitals de comarca que potser han apostat més en aquesta direcció”, apunta Del Pino.
També la violinista Coloma Bertran, que s’ha decantat pel món de la música tradicional, reconeix que, en l’etapa que va estudiar a l’Emvic, i després a l’Esmuc, on encara no s’havien instaurat les especialitats de tradicional, “ho vaig trobar a faltar moltíssim”. Bertran veu amb bons ulls l’obertura d’una aula de música tradicional a Osona, “perquè se n’està fent molta i molt interessant”.
Membre de les Violinines i formant duet amb Marc del Pino, Bertran continua ampliant avui els seus registres a la recerca de noves sonoritats, que passen per la música tradicional, però també el flamenc o estudiant jazz a França.
Del Pino recorda que, a voltes, es té una visió de la música tradicional “molt festiva i desenfadada, però són músiques que demanen estudi i compromís”.
