L’Esquerda va canviar l’urbanisme

Hi va haver un moment, en una data encara per fixar però que seria anterior al segle IV aC, en què els pobladors de l’Esquerda van canviar l’urbanisme del lloc on vivien. Que els pobles i ciutats estan en contínua transformació, que les capes es van superposant les unes a les altres segons les necessitats de cada moment és una cosa que avui tenim assumida. Però que fa més de sis mil anys, sense haver-ho teoritzat, ho posaven en pràctica. La campanya d’excavacions d’enguany al jaciment de l’Esquerda ha trobat evidència d’aquest canvi que en el seu moment van operar els pobladors ibers. I que obre noves perspectives en aquest sector del jaciment per als anys vinents. La primera muralla ibèrica de l’Esquerda és una construcció potent, per al seu moment, “amb habitacions que s’obren a redós de la mateixa muralla”, explica l’arqueòloga Montserrat de Rocafiguera, que dirigeix aquesta part de l’excavació juntament amb Jordi Gibert i Anna Morales. El model més antic és habitual en altres jaciments ibèrics de la Catalunya Central. Però les troballes d’aquest any, tres parets que tanquen la muralla (faltaria encara trobar la quarta) parlen del pas cap a un model d’urbanisme més mediterrani, potser ja d’influència grega, amb una ordenació dels seus carrers (més avall, han sortit noves restes de paviments de còdols, que des de fa temps donen testimoni d’un moment d’organització i d’una certa monumentalització de l’espai públic). “En tot cas, indica la vitalitat que tenia l’Esquerda i que es podria relacionar amb el moment de transformació cap a capital dels ausetans”, diu Rocafiguera. El que es vagi trobant en els pròxims anys en aquest indret pot determinar i aclarir molt sobre el que passava l’Esquerda en el moment ibèric. Aquí ha aparegut també una de les peces més remarcables de la campanya d’enguany, una gerra de ceràmica trencada però íntegra, que es podrà reconstruir i que per la tipologia, “que encara no havíem trobat aquí”, pot ser del segle III aC. No es descarta que es pugui exhibir en el pròxim Cap de Setmana Ibèric, a principis d’octubre. A més d’aquest lloc, els treballs al sector ibèric s’han centrat en un espai que s’ha obert de nou darrere la muralla. “Hi ha moltes capes de diversos moments”, diu Rocafiguera. Es veuen els còdols del paviment de carrers, però per sobre s’hi construeix de nou (“privatitzen l’espai públic?” es pregunta l’arqueòloga), hi ha carreus de grans dimensions que encara no saben ben bé a què poden pertànyer. “Ens ho deixa a punt per continuar investigant”. EL CELLER I LES BOTES A l’àmbit medieval, a redós de l’antiga església, es continua treballant a partir d’un sector on els darrers anys s’havien fet importants descobriments. S’ha confirmat que aquest lloc era destinat a emmagatzemar vi en botes de fusta. Es van trobar ben marcats els suports que les sostenien, i en les anàlisis de carboni 14 s’han identificat fins i tot les fustes que s’hi feien servir: roure per a les dogues (les peces de fusta que formen la bota) i salze i pollancre per als cercles que les ajunten. També es va trobar una llavor carbonitzada de vinya (Vitis vinifera). Ara, es treballa en la part de ponent d’aquesta mena de celler, més enllà d’on hi hauria hagut un taulell que donava l’exterior. S’ha trobat un gran nivell d’enderrocs “que correspondrien al moment de la destrucció definitiva de l’Esquerda”, al segle XIV, segons l’arqueòloga Esther Travé, que s’ocupa d’aquest àmbit amb Albert Pratdesaba. L’enderroc protegeix de moment el que pugui haver-hi a sota, i que serà on es començarà a treballar l’any que ve. “Aquest complex vitivinícola aprofitaria alguns murs ibèrics, i demostraria l’ocupació d’aquesta àrea per part de les elits dels ausetans”, diu Imma Ollich, investigadora principal del projecte de recerca de l’Esquerda, que també abasta els jaciments del Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i la Roca del Purpiol (Tavèrnoles).

L’Esquerda va canviar l’urbanisme

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

Torelló presenta una temporada més de teatre abans de tancar el Cirvianum per obres

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

El vigatà Gil Pratsobrerroca s’estrena com a novel·lista amb l’èxit ‘El joc del silenci’

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll