“És com si el Petit Príncep s’hagués fet gran.” Albert de la Torre, periodista i crític teatral de llarga trajectòria, sap sintetitzar en un titular què és L’abdicació, l’obra de la qual és autor i que aquest cap de setmana estrena a la sala de l’Institut del Teatre. Home de teatre en el ple sentit de l’expressió –actualment al capdavant de la sala La Gleva de Barcelona–, no havia fet mai el paper de dramaturg, i ara debuta amb un muntatge que aquests dies també s’està preparant al mateix escenari de l’estrena. L’abdicació ha format part del projecte de residències artístiques Viver d’Interpretació i Creació (VIC). Per a aquest projecte, De la Torre s’ha envoltat d’un equip de luxe. A la direcció hi ha Ramon Simó, director i escenògraf, que ha estat al capdavant de Fira Tàrrega o del Festival Grec, i d’un actor de sòlida carrera com Xavier Ruano (l’obra és un monòleg).
Posar-se a l’altra banda no és fàcil. “Després d’haver criticat a tothom, em fa respecte”, admet De la Torre. Havia adaptat altres textos, havia fet dramatúrgies, però mai res escrit de la seva pròpia mà. I tampoc té clar si ho continuarà fent, però l’opinió de gent en qui confia sobre L’abdicació el va fer decidir a estrenar-la. La defineix com “un conte moral”, amb la figura d’un vell rei gairebé de conte que prepara un discurs, a través del qual es descobreixen els motius que el porten a renunciar a la corona, a abdicar. I aquests motius no són altres que haver estat conscient de l’ensorrament dels mínims acords socials que es van establir a Europa després de la Segona Guerra Mundial, una descomposició que és el moll de l’os de l’obra.
“Ell veu que la societat de la qual era rei ha canviat”, explica l’autor. Aquest canvi ha comportat unes profundes contradiccions, que són les dels temps actuals: col·lectius “que utilitzen els mateixos arguments que els seus contraris”, manipulacions del llenguatge en què “n’hi ha prou d’inventar paraules noves per explicar les velles realitats de sempre”. De la Torre, però, no s’autoatribueix el dret de presentar cap alternativa, “perquè si existeix jo no la sé”. El seu text constata el que viu.
Després de l’estrena a Vic durant tres dies (divendres i dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 7 de la tarda) l’obra iniciarà un periple que comença per la mateixa sala La Gleva de Barcelona i que continuarà a la capital, però també “en una gira àmplia” que la durà a altres escenaris de Catalunya, el País Valencià i les Balears.
{{ comment.text }}