Fa només unes dècades, Jaume Balmes era una figura coneguda i reconeguda. Ara és una figura oblidada. El filòsof i pedagog Gregorio Luri surt al rescat del pensador vigatà amb Los muchos callan y los pocos gritan (Ed. Rosamerón), que divendres es presentava a la llibreria Foster & Wallace de Vic. “Balmes no té ningú que el defensi perquè ningú no l’estima… jo sí”, va dir Luri al final de la presentació del llibre. “És un personatge complex, i no puc fer-lo del tot meu, però m’agrada aquesta mena de personatges.”
I és cert que Luri no en fa una defensa tancada, del pensador vigatà. Hi ha tota la seva obra apologètica del catolicisme, que considera “fenomen d’una altra època”. O la seva poesia, que troba del tot oblidable: “Té tots els vicis del romanticisme i cap de les seves virtuts”. En canvi, sí que en reivindica la modernitat especialment en la seva actuació política i la seva visió d’aquesta com un àmbit que ho abasta tot: “En momentos de cansancio y disgusto todos condenan el hablar de política, pero nadie habla de otra cosa, y es que la política nos interesa a todos porque roza con todo”, diu Balmes.
Ell hi intervé decididament, en la línia de reconciliar liberalisme i catolicisme, un enfrontament que a l’Espanya del segle XIX es concretava en les guerres carlines. Té la seva pròpia idea per acabar-les, amb un casament dinàstic entre les dues branques de Borbons enfrontades, tot i que no se’n surt. I fomenta el debat intel·lectual a través del periòdic El pensamiento de la nación, “que s’escriu ell tot sol”. Luri creu que és el primer intel·lectual europeu que fa “assaig periodístic” i té clar que la modernitat en política passa per intervenir en la premsa: “Sea cual sea la doctrina profese, sistema que se defienda o partido que pertenezca, es necesario resignarse a discutir en la prensa periódica”, diu Balmes. O també que “una asociación política está incompleta, mejor dicho desarmada, si no cuenta con un periódico que la defienda”. A l’Espanya de l’època, no hi havia ni de lluny ningú amb aquesta visió de futur. Algunes de les seves reflexions les podria dir un spin doctor de l’actualitat, com quan diu que en política cal aprofitar les ocasions quan es presenten. O per un filòsof d’avui quan aconsella: “Fórmeses una ciencia propia, que no sea una simple recitación de lo que ha leído”.
Per a la història del pensament, assegura l’autor, Jaume Balmes quedarà com “un filòsof del sentit comú”, un corrent de pensament que és vigent a Europa i del qual està plenament informat”. Un “entusiasta del lliure albir humà”, que sap que la vida passada no tornarà i cal moure’s amb els temps.
Acabarà tornant a Vic des de Madrid “amb sentiment de fracàs”. Sap que no sortirà de la ciutat, la tuberculosi l’assetja i ve “a trobar-se amb el contacte de la gent que l’estima”. Com el mateix Luri, dos segles més tard.
{{ comment.text }}