Gabriel Avilés, virrei del Perú i de Río de la Plata i governador de Xile entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, va rebre l’any 1895 el títol de Vigatà Il·lustre “pel fet d’haver estat virrei, i no pels coneixements que es tinguessin sobre el seu govern i la seva persona”. Aquesta és una de les conclusions de l’informe que l’Ajuntament de Vic va encarregar a l’historiador Vicenç Pascual, autor d’un llibre sobre el personatge, per decidir si se li retira o no la distinció, com demanen des de fa anys sectors de l’esquerra a la ciutat. El grup de Capgirem Vic, per exemple, s’ha afanyat a anunciar que tornarà a demanar que el virrei Avilés sigui degradat i despengi el seu retrat de la Galeria de Vigatans Il·lustres, a la Sala de la Columna de l’Ajuntament.
L’informe Avilés no dóna consells explícits sobre aquest extrem. Sí que fa precisions sobre els fets històrics dels quals va ser protagonista, primer com a militar i després com a alt representant de la Corona d’Espanya a les colònies sud-americanes. Vicenç Pascual, autor del llibre El virrei Avilés i la segona conquesta d’Amèrica (PAM, 2014), diu que hi ha molt pocs documents “que puguin donar raó de qui era i de què pensava aquest personatge”. Ser fill del corregidor de Vic imposat per Felip V no creu que es pugui considerar un demèrit “perquè en aquell moment era tan sols un infant”. Un nen que marxa de Vic amb només 9 anys i del qual no hi ha dades rellevants fins que, amb 35 anys, és destinat al Perú. Fins aquesta data “no hi ha cap gesta de tipus militar documentada”. Pascual detalla la situació d’un Perú en plena revolta del cabdill Tupac Amaru, on el capità Avilés, al capdavant d’un destacament, destaca en la defensa del setge de Cuzco. “De resultes d’aquests fets, va ser considerat com a militar distingit”. No va ser present, però, en el moment de la captura i execució de Tupac Amaru, ni va dirigir la repressió, si bé “va participar-hi com a militar”. L’historiador remarca que en aquestes actuacions “no s’hi pot trobar cap mena d’actuació memorable”.
Sí que va intervenir directament, el 1783, en la captura de Diego Cristóbal, nou líder de la revolta que havia substituït Tupac Amaru. Llavors ja era governador de Cuzco. Després d’estar a Xile i Río de la Plata, on fins i tot va impulsar mesures “de tipus il·lustrat”. Això sí, no per raons humanitàries “sinó per raons de tipus pràctic”. En aquesta etapa, reprimeix qualsevol intent de revolta contra un poder colonial que ja està en franca decadència, i fa executar dos conspiradors que no havien arribat ni a posar en marxa cap pla. “L’actuació del virrei Avilés en aquestes execucions va ser d’una gran duresa, impossible de justificar”, afirma Pascual.
L’historiador no es pronuncia sobre la decisió que ara s’hagi d’adoptar i la deixa en mans dels responsables polítics: “Han de jutjar com ho veuen ells”, ha explicat en declaracions a EL 9 TV. En qualsevol cas, considera que “revisar la història és una disciplina molt sana, que ensenya a ser crític”. Sigui quin sigui el context històric, hi ha qüestions que no admeten discussió si es tracta de concedir honors: “La duresa i la capacitat de fer el mal sempre han estat rebutjades”.
Capgirem Vic considera que l’informe Avilés avala la seva postura “en contra de vanagloriar-se d’un fet que ens hauria de fer avergonyir més que no pas enorgullir com a vigatans”.
