Eren temps del fax. Ara ens sembla la prehistòria però no fa tant d’això, només uns vint anys. Era el moment àlgid de la relació entre Lluís Llach i Miquel Martí i Pol, una amistat que havia de donar fruit en diverses composicions on el poeta de Roda de Ter hi posava les paraules i el cantant de Verges –o de Porrera, on ja vivia– hi aportava la música. Entre els dos pobles van circular moltes comunicacions per fax, i ara aquest material –recollit i preservat amb devoció per Montserrat Sans– ha fet possible l’edició d’un llibre-CD que testimonia l’amistat. ‘Estimat Miquel’ (Ed. Empúries) es va presentar dimecres passat a Barcelona.
Lluís Llach s’ha agafat aquesta edició com “una prometença”, la forma de “pagar un deute” d’amistat. Conèixer Martí i Pol ha estat –va dir– “un dels privilegis més grossos” que li ha portat la seva carrera. Al llarg de vuit anys, en els intervals entre cada una de les seves trobades personals, el fax era el cordó umbilical que permetia coordinar lletres i músiques. D’aquesta manera es van gestar Ara mateix, Un pont de mar blava, Món Porrera i Germanies, les quatre composicions llargues en què Llach i Martí i Pol van col·laborar. Al llibre s’hi recullen una quarta part aproximada dels faxos, que Montserrat Sans guardava. Al principi, ella anava a recollir-los, més endavant el poeta rodenc ja va tenir fax a casa, com el mateix Lluís Llach. “Els vaig continuar guardant perquè em semblaven tresors que algun dia podrien llegir els seus seguidors”, explicava la vídua del poeta.
Lluís Llach ha posat textos propis entre els faxos, la revisió dels quals li ha servit per retrobar l’amic. “Un home tan senzill com profundament complex, i tan generós com rigorós”, va dir en la presentació. I també una persona “profundament d’esquerres”, compromès amb el seu país, la llibertat, “els drets dels individus i dels col·lectius”. Potser per això Llach considera que el poeta hauria viscut aquest moment amb una barreja d’“entusiasme, preocupació i esperit de servei”. Al llarg de les converses entre tots dos emergeixen detalls quotidians al costat de grans qüestions, des de la malaltia fins a l’amor o la mort. Això converteix el llibre en alguna cosa més que un document històric: el relat “d’una feina artística conjunta i el testimoni humà i personal d’una amistat”, va dir Jordi Cornudella, editor de Grup 62, on Martí i Pol havia publicat bona part de la seva darrera obra poètica.
El llibre es completa amb un CD on es recullen –remasteritzades– les cançons que van resultar de la col·laboració entre tots dos. Lluís Llach publica aquest llibre després de l’èxit de la novel·la Memòria d’uns ulls pintats, que va sortir a la llum l’any passat. Dimecres va assegurar que es divertia escrivint, sense que això el porti a considerar-se escriptor. Al contrari, Lluís Llach va confessar el tràngol pel qual passava cada vegada que el seu amic, des de Roda de Ter, li demanava l’opinió que li mereixen els darrers poemes que havia escrit.
