La Fira de la Llavor, de Roda, volia aprofundir aquest any en com fer front al canvi climàtic des de la sobirania alimentària. I, per fer-ho, a la primera taula rodona del matí hi participaven tres veus que, des d’experiències i òptiques diferents, treballen per produir aliments al marge de les grans cadenes de distribució. “La manera de sobreviure és no vendre res a la gran distribució”, afirmava a mode de presentació Abel Peraire, d’El Soler de n’Hug, de Prats de Lluçanès. Al seu costat hi havia Sergi Caballero, de Mas les Vinyes, de Sant Martí d’Albars, en el seu cas parlant com a “hortolà” (“m’agraden les hortes i els fruiters”), i la Mireia de la Tanina, un projecte de difusió i divulgació de l’horta domèstica “biointensiva”.
Els tres ponents van coincidir a explicar que, si bé durant la pandèmia va haver-hi un increment de demanda dels productes locals, a través dels canals de compra alternatius, “s’ha tornat a les dades d’abans de la pandèmia”. El que també s’ha detectat és que hi ha una tendència a l’alça dels productors alimentaris per aconseguir certificats ecològics, de cara a “abaratir costos” en matèries primeres. Sí que van lamentar la lentitud de l’administració a l’hora de donar permisos per entrar bestiar als camps, com a element per contribuir a una millora de l’ecosistema de les terres. En aquesta línia, des de la Tanina afegien que “com més biodiversitat hi hagi en un cultiu, serà més resilient” i defensava les capes vegetals en cultius com el de la vinya, evitant el procés de llaurat.
A l’hora de tractar la sequera, Caballero diferenciava entre “canvi climàtic i inestabilitat climàtica”, tot assegurant que el que cal és “abordar la inestabilitat”. “En el futur hi haurà menys abundància [a causa de l’increment de la temperatura]. No sortirà tot amb la mateixa abundància que ara, però no té per què ser dolent, pot ser una oportunitat per diversificar més” i saber combinar cultius diferents, que es complementin, en un mateix espai.
Els organitzadors de la fira en feien, diumenge a la tarda, un balanç molt positiu, per la quantitat de gent que havia passat sobretot durant el matí de diumenge per la trentena de parades i per les activitats paral·leles. “És una fira molt consolidada, amb gent que sap a què ve, i amb parades molt seleccionades”, explicava Berta Ordeix, membre de l’organització. Els visitants són, molts d’ells, “gent que ve a buscar planter i llavors” amb productors contrastats. Poder tallar el trànsit de vehicles a la Muntanyeta també beneficia la fira “i també es tracta d’ocupar l’espai públic”. A mitja tarda, a més, va haver-hi el premi que més desitgen tots els que conreen la terra: la pluja. “Potser s’ha hagut de plegar una mica abans de l’hora, però benvinguda sigui!”, deia Ordeix.
{{ comment.text }}