L’ortografia s’ha convertit en aquella pedra a la sabata que constantment ens fa nosa mentre caminem. Docents i aprenents sovint s’encallen massa en aquesta part de la llengua que s’ocupa d’establir els criteris per escriure correctament els mots, però no hauríem de perdre de vista que l’ortografia té un objectiu clarament comunicatiu: facilitar la llegibilitat dels textos. En altres paraules, cal escriure sense faltes perquè allò que escrivim sigui fàcil de llegir.
L’ensenyament de l’ortografia vetlla per garantir l’escriptura correcta dels mots, i ho fa partint d’una normativa que cal conèixer, comprendre, fixar i consolidar. Però escriure bé les paraules no és tan fàcil ni assequible com podria semblar. Tot seguit es comparteixen tres consideracions que ho justifiquen:
■ 1 L’ortografia és la manera com representem per escrit (a través de les grafies) allò que diem oralment (mitjançant els sons). Tanmateix, no hi ha una correspondència unívoca entre les grafies i els sons, és a dir, per a cada so no disposem d’una sola grafia, sinó que la relació és més complexa: un so es pot representar per diferents grafies i una mateixa grafia pot representar diferents sons. Per exemple: el so de la essa sonora es pot representar amb la grafia S (casa) i la grafia Z (onze).
■ 2 L’ortografia està relacionada amb tots els altres components de la llengua. Ja hem vist fins a quin punt té connexió amb la fonètica, però també cal fer visible el vincle amb el lèxic o la morfosintaxi. Per exemple, per decidir si escrivim beure o veure, hem de distingir el significat d’aquests dos verbs (i, per tant, mobilitzar el nostre coneixement lèxic): l’un implica ingerir un líquid i l’altre, mirar.
■ 3 L’ortografia no s’explica, només, a partir de regles. Una regla és un procediment que ens permet preveure o esbrinar com s’escriu una paraula. Hi ha moltes regles ortogràfiques: per exemple, que les paraules agudes acabades en vocal s’accentuen, de manera que podrem predir que els mots cafè i català porten accent. Tanmateix, l’escriptura de moltes paraules no sempre té una regla al darrere i aleshores haurem de recórrer a la memòria visual.
Així doncs, cal plantejar l’ensenyament de l’ortografia des d’una perspectiva molt més àmplia: no només relacionant-la amb el sons, sinó amb tot el sistema de la llengua; i no només partint de regles, sinó també tenint en compte altres recursos que ajudin a fixar l’escriptura correcta dels mots. En definitiva, si diversifiquem la manera d’acostar l’ortografia als nostres aprenents, de ben segur que superarem alguns bloquejos que els impedeixen consolidar aquest coneixement lingüístic. Traguem-nos les pedres de les sabates i comencem a caminar a pas lleuger!
Glossa-Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)
