L’últim servei de L’Auró

Sempre han tingut gent. Molta. Però quan a principis de mes van anunciar que tancarien aquest 2 d’agost ha estat una autèntica “bogeria”. Reserves plenes, tant per esmorzar com per dinar, de clients que no s’han volgut perdre l’últim àpat. Els germans Jaume i Salvador Camps i la dona d’aquest últim, Margarita Suriñach, es jubilen i L’Auró tancarà les portes aquest diumenge. Darrere queda la història d’un restaurant que ha viscut dues etapes, la de Conanglell, a les Masies, entre 1966 i 1999, i la de L’Auró, els últims 27 anys, ja a Orís.Han estat uns últims dies de molta feina, però també de moltes emocions. “T’adones que més que clients, has fet amics.” I haver teixit aquestes fidelitats “és el millor regal que ens emportem”, coincidien dilluns tots tres. Aquesta història la van començar a escriure Ramon Camps i Mercè Roura des de Conanglell. Ell era pagès i ella es va posar al capdavant del restaurant, inicialment per donar sortida a la carn del propi bestiar. El van obrir un 10 de juliol de 1966. Tres dècades després, quan Conanglell va anar a terra, van haver de buscar nou emplaçament, ara ja amb la segona generació de la família al capdavant. Van escollir un solar a un extrem de la colònia Ymbern, a Orís, i van aprofitar per fer un notable salt endavant. El nou restaurant va prendre el nom d’un dels arbres icònics que conserva el jardí, L’Auró. L’establiment ha sabut mantenir les dues ànimes: la dels esmorzars de forquilla –“nosaltres ja en fèiem d’abans que es posessin de moda”– i dels menús més populars de l’anterior etapa, amb una carta més elaborada i amb segell propi. “Una cuina de producte i de temporada, posada al dia i un toc més personal”, la descriu en Salvador, que ha exercit sempre de cap de cuina. A partir d’aquí, “paciència i perseverança” quan han hagut d’afrontar els moments més delicats –com després de la crisi del 2008 o per la pandèmia– i agraïment profund a la fidelitat de la clientela, tant a la de tota la vida com a la que han anat incorporant uns últims anys intensos. Menció especial, també, a la implicació del personal que hi ha passat tots aquests anys: “Hem tingut molta sort.”Conscients des de fa temps que cap dels seus fills no els seguiria l’estela –“és una feina massa absorbent”– van acabar posant data a la jubilació quan han anat fent 65 anys. “Anàvem tots tres en pack”, somriuen. Ara la família ha posat el restaurant en venda. Si algú el reobre, però, ja encetarà una altra història.

L’últim servei de L’Auró

Tot a punt per al retorn dels ‘descamisats’

Redescobrint el Vic barroc

Orgull de festa major a Tona

Un ‘palauet’ al cor de Manlleu

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

Una petita experiència gastronòmica

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Convivencia Cívica Catalana demana retolar en castellà a Vic