Una llarga tarda i vespre amb el cinema i la fotografia com a protagonistes, en el marc habitual de l’antic balneari Montagut, al terme de Campelles, va tancar aquest diumenge el Festival Transhumant. Durant les últimes tres setmanes, les activitats s’han desplegat en 23 municipis de Catalunya, tot i que l’eix continua essent al Ripollès. El jurat del festival va atorgar el Premi Transhumant al millor llargmetratge de ficció a Primavera, de Damiano Michelletto, un film que treu a la llum la història de les noies dels orfenats de Venècia al segle XVIII, a les quals es formava musicalment però eren destinades a intercanvis matrimonials, fins al punt que el compositor Antoni Vivaldi es va commoure per les seves condicions de vida. El premi al millor llargmetratge documental va ser per a Popel, d’Oier Plaza, un film sobre els republicans espanyols morts als camps de concentració nazis. En la categoria de curtmetratges, els premis de les categories documental i de ficció van ser atorgats, respectivament, a Les imatges arribaren a temps de Jaume Carrió i Mercenaire de Pier-Philippe Chevigny. El palmarès del festival inclou també el Premi Transhumant dels Joves que va recaure en Conexiones inesperadas d’Òscar Toribio, que mostra una cara positiva de les noves tecnologies quan serveixen per apropar famílies. En l’àmbit de la fotografia, el premi al millor reportatge periodístic va recaure en El ball de Núria de Fabián Suspensivo, un “assaig visual sobre el dol” amb dones com a protagonistes, des de la vellesa i encara amb l’ombra de la Guerra Civil espanyola. El jurat va concedir una menció especial a Iron Heels de Sergi Llanas, que posa el seu objectiu en les dones transgènere migrants que exerceixen la prostitució en ciutats d’Europa com Barcelona.
El certamen va concedir també premis honorífics a la trajectòria del cineasta Marcel Barrena i la fotògrafa Roser Vilallonga. El primer, pel seu compromís amb el cinema que té incidència social, demostrat en pel·lícules de les que ha estat director o guionista com El 47 i Mediterráneo. I la segona, per una trajectòria com a fotògrafa que ha donat visibilitat a col·lectius vulnerables o oprimits.
El festival s’ha caracteritzat enguany per la subtitulació en català de totes les pel·lícules i la incorporació de llengua de signes catalana ales principals sessions, en la seva aposta per l’accessibilitat. En les properes setmanes queden encara activitats, com una sessió dedicada al cinema de muntanya el dia 31 d’octubre a Cal Marquès de Camprodon i sessions familiars durant el mes de novembre.
