“No pot ser! Però si jo ja hi venia de petit, amb la meva mare; i ens escalfàvem amb una estufa que hi havia aquí al fons”, rememorava fa uns dies un client d’una vuitantena d’anys, visiblement emocionat, en saber que la merceria Vilamala, Can Vilamala, tancava les portes. Les germanes Maria Teresa i Pilar Moliner, que han portat el negoci els últims 40 anys, es jubilen; i ningú no els pren el relleu. Darrere queda la història del que, amb tota probabilitat, és el comerç més antic que hi havia actualment a Manlleu, obert des de l’any 1865 al número 11 del carrer de la Font. Segur que seran molts els manlleuencs que el trobaran a faltar.
“Sap greu que no ho hagi pogut agafar gent jove, que hi haurien donat una nova empenta”, lamenten Maria Teresa i Pilar Moliner, que des que a l’estiu van anunciar que es jubilarien han rebut infinitat de mostres de condol. “Realment notes que a la gent li sap molt greu. Són aquestes botigues de tota la vida, que a tothom li porten molts records”, descriu la Maria Teresa. Records d’una clientela que, ho admeten, els ha estat “molt fidel”; manlleuencs i manlleuenques que a Can Vilamala “hi venien com si fossin a casa”. I això, és clar, crea lligams. Fins al punt que “si tenies un mal dia, t’ho notaven a la cara”, reconeix la Pilar.
Les dues germanes van agafar el negoci l’any 1976. Una mica per casualitat. Teresa Archs, històrica dependenta de l’establiment, era parenta de la Maria Teresa, i els va proposar d’agafar-lo quan la propietària, Àngela Vilamala, tercera generació de la família fundadora, va decidir traspassar-se’l, en no tenir descendència. Totes dues ja treballaven de dependentes –per altres sectors comercials–, però la idea d’encetar un projecte plegades les va il·lusionar.
De mica en mica van anar donant el seu toc personal a la botiga, que tot i això ha sabut mantenir l’essència de les merceries de tota la vida –precisament els articles de merceria han viscut un repunt els últims anys coincidint amb la recuperació, per plaer o necessitat, de l’hàbit de cosir–. La roba de la casa i la roba interior d’home i dona han estat els altres articles marca de la casa, uns articles que s’han anat adaptant a les noves necessitats que ha marcat la moda del moment. Uns canvis, amb tot, que tampoc van ser “sobtats”, asseguren, “te’ls anaves trobant amb el dia a dia”. L’atenció personalitzada i l’assessorament pel que fa als complements de la confecció són serveis que molts clients enyoraran a partir d’ara.
La primera referència que es troba de Can Vilamala als arxius municipals es remunta a l’any 1865, on figura el nom del seu possible fundador, Josep Vilamala, com a titular d’un establiment de “sedas y cintas”. El negoci va passar a mans del seu fill, Juan Vilamala (nom que encara figura damunt de la porta d’entrada). Després encara vindria una tercera generació de la nissaga, amb Àngela Vilamala, que, en no tenir descendència, s’ho va acabar traspassant l’any 1976.
{{ comment.text }}