Més ‘conga’ i més festa major

Dissabte 29 de juny. 1/4 de 10 del vespre. Plaça de la Catedral. Les tres colles –Verds, Negres i Vermells– estaven a les seves posicions habituals, ocupant els tres carrers adjacents a la plaça, a punt per sortir a lluitar l’última batalla de la Crida d’aquest any. El poc armament que quedava en els tres bàndols, els colors dubtosos de les samarretes dels participants i algunes veus trencades que ressonaven entre els càntics demostraven que el recorregut per la ciutat havia estat d’allò més intens i ben disputat. Després que un representant de cada colla fes un parlament dirigit al seu seguici i que els tres caps de llúpia protagonistes –el Merma, la Vella i el Nen– fessin un ball de germanor amb l’himne de la crida de fons, l’eufòria col·lectiva es va desfermar al centre de la plaça amb l’entrada triomfant de les tres colles, davant l’atenta mirada d’alguns espectadors que, des dels laterals, intentaven no sortir-ne esquitxats. Aquesta escena demostrava, una edició més, que la Crida ja és un dels esdeveniments més esperats de la festa major de Vic. Una insígnia vigatana que marca el primer cap de setmana d’actes i que cada any aconsegueix la implicació de més participants. Si rebobinem, però, ja fa un parell de mesos que les tres colles fan trobades per preparar-se per aquest dia i també per les festes pròpies que organitzen (Acció Negra, S’ha d’estar molt roig i Enverda’t), que tindran lloc aquest dilluns, dimarts i dimecres, respectivament. Tot i que l’hora de sortida de les colles en rua era a les 6 de la tarda, molts del participants van anar escalfant motors des de l’hora de dinar a les seves respectives seus. La colla de la Vella va tenyir de negre el Centre Cívic del Montseny abans de desfilar cap al parc Balmes, punt de confrontació amb els Vermells. “És curiós perquè tothom ens deia que érem més que altres anys, fins i tot més que a les altres colles, però al dinar vam ser menys que l’any passat”, explicava Maria Soler, de la colla dels Negres. Els Vermells, en canvi, arrossegant el prejudici de “ser la colla més petita” des de fa anys, van sortir carregats des de la Serra-de-senferm acompanyats d’una xaranga que no va parar de tocar en cap moment. Finalment, els Verds, que van aconseguir reunir gairebé un centenar de persones al dinar del Centre Cívic Can Pau Raba, es van encaminar decidits al capdamunt del Portalet amb els seus escuts per intentar vèncer els rojos. Precisament per aquesta participació massiva, enguany es va publicar un vídeo humorístic a les xarxes socials sota el títol “Menys bomba i més conga”, que convidava a adoptar una actitud festiva i respectuosa, sense passar-se de voltes, per tal de seguir sent un acte per a tothom, sense excloure’n els més petits o els més grans. “Des de l’organització és molt difícil controlar a tothom, però sí que es va repetir reiteradament abans de sortir que no es tirés menjar i que es respectés els participants i el mobiliari”, ressaltava Heribert Parés, des de la colla dels Verds. Els Negres, per la seva banda, també van preparar “aigua amb pintura negra perquè tothom carregués les pistoles” i estaven “pendents dels objectes de la gent per si s’havia de requisar alguna cosa”, puntualitzava Soler. “Em sembla molt bona idea el missatge del vídeo perquè, a més, els Vermells som una colla molt familiar i volem que així segueixi sent”, ressaltava per la seva banda Arnau Reina, dels Vermells. La rivalitat no hi va faltar en cap moment, però no es va produir cap acció violenta al llarg del recorregut (exceptuant-ne el llançament d’aliments ja típics d’aquest dia com ara tomàquet, ous o salsa pesto). Amb el sopar popular, amenitzat pel concert de xarangues, i el fi de festa amb les versions més esbojarrades de Band-idos, les rivalitats van quedar apartades fins l’any vinent. O, més ben dit, fins la Cridòria, l’emblemàtic partit de futbol a tres bandes que es disputarà el pròxim diumenge a la plaça Major. Quadrant el cercle. Tres dels sis protagonistes de l’‘Operació Globus’ es retroben a la plaça Major 43 anys després per visualitzar el documental d’Ariadna Seuba [caption id="attachment_140205" align="alignnone" width="900"] Jou Puigferrer, Josep M. Cassasses i Pere Camps, tres dels protagonistes, amb Ariadna Seuba, dijous a la Plaça | Albert Llimós[/caption] 43 anys i un dia després de sortir de la plaça Major de Vic per emprendre un singular viatge que els havia de portar a donar la volta al món a cavall d’un camió Pegaso, tres dels sis protagonistes d’aquella aventura, Jou Puigferrer, Josep M. Cassasses i Pere Camps, es van retrobar dijous a la nit, de nou a Plaça, per visualitzar el documental Operació Globus, que ha realitzat la vigatana Ariadna Seuba. La singladura d’aquests “intrépidos de Vic”, com els qualificava la premsa de l’època, va arrencar un llunyà 26 de juny de 1976. L’objectiu, recórrer 183.000 quilòmetres per 113 països dalt d’un camió que pesava 13 tones. El periple, que va viure mil i una vicissituds, es va acabar a Panamà al cap de gairebé tres anys –algun ja havia abandonat abans–, havent cobert una setantena de països, més de la meitat. Un d’ells, Jou Puigferrer, es va entestar a seguir el camí en solitari. Ho va fer durant cinc anys més, fins a establir-se al Perú. El 26 d’octubre de 1984, “100 mesos justos després”, recordava ell mateix, tornava a Vic. Allà hi va deixar, entre moltes altres coses, el camió Pegaso. Intentar retrobar-lo, precisament, s’havia convertit en una dèria pel mateix Jou. I a Seuba li va servir de fil conductor del documental. Al final tot just en van trobar un rastre testimonial, del vehicle, però a Puigferrer li va servir per tancar una “carpeta” vital, i a la resta de membres del grup per rememorar una història plena de clarobscurs. “El documental reflecteix molt bé el que va ser la nostra aventura”, apuntava Pere Camps moments abans de començar la projecció, conscient que el periple havia deixat algunes portes obertes, “i quan vam tornar es va difuminar tot una mica”. De fet, ningú llavors els va organitzar una rebuda. Ariadna Seuba va tornar a agrair totes les complicitats que havien fet possible la realització del documental. “Jo només en soc la punta de l’iceberg.” Estrenat a mitjans de maig al festival DocsBarcelona, abans d’iniciar un periple per diferents festivals del sector, el treball es va poder finançar, en part, gràcies a la Beca Ciutat de Vic a la Creació Artística de l’any 2017. La cirereta, ara poder-lo presentar públicament a la plaça Major, en plena festa major. La cultura popular, protagonitzada pels més petits [caption id="attachment_140207" align="alignnone" width="900"] Sagi Serra[/caption] En la seva tercera edició, aquest diumenge a la tarda es va tornar a viure la Festa Major Infantil, una mena de recreació a escala del seguici solemne, protagonitzat per tota la imatgeria festiva infantil de la ciutat i els membres més joves de les diferents colles de cultura popular. L’acalorada rua va arrencar des de la plaça Gaudí i va culminar a la de la Catedral. Roger Albert va acabar agraint la molta feina “invisible” que hi havia darrere la iniciativa. Juliane Heinemann i Núria Graham, al Pati de l’Ós [caption id="attachment_140208" align="alignnone" width="900"] Marc Sanyé[/caption] Música electrònica amb missatge. Divendres es van poder escoltar al Pati de l’Ós alguns dels temes que conformaran l’espectacle musical i visual que obrirà el Mercat de Música Viva 2019, titulat L’últim camí de Walter Benjamin. Es tracta d’una proposta de la cantant i multiinstrumentista Juliane Heinemann, al costat dels músics Marcel·lí Bayer, Jordi Matas, Marko Lohikari i Oriol Roca. Era un dels dos concerts de la programació amb què el Seminari Vic s’ha sumat a la festa major. El segon, a càrrec de la vigatana Núria Graham, havia de tenir lloc en el moment de tancar aquesta edició. Un altre encert. Les colles, la vigília, Doctor Prats i Nyandú Vic La festa major de Vic continua viva entre setmana amb les jornades de les colles, dilluns, dimarts i dimecres; però també amb propostes per als més petits, com el Xip-xap-xup de dimecres al parc de Sant Jaume. Dijous, a més, hi haurà tots els actes propis de la vigília, amb el concert de la Banda de l’Emvic o la cercavila de gegants; i a la nit, el concert de Doctor Prats, a la plaça Major, i l’obertura de Barraques, amb Nyandú.

Més ‘conga’ i més festa major

El diàleg interreligiós a Vic centra una exposició d’art contemporani liderada pel Museu d’Art Medieval

“El treball dignifica quan hi ha una conciliació”

‘Stranger Things’ (T5)

‘El gat i les estrelles’, del vigatà Jordi Lara, finalista al premi Finestres de Narrativa

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”