George Freginald es presenta com a creador de tota la música pop-rock del segle XX i part de l’actual. És el líder i cantant del Col·lectiu Musicofoll, una banda de músics que segons explica van ser autors de temes que “van establir les bases de molts dels gèneres musicals abans que aquests existissin” i que durant molts anys es va mantenir a l’ombra. Freginald afegeix que molts reconeguts grups han rebut premis per les cançons que ells van compondre, però que no pot dir quins són “perquè signo contractes de confidencialitat”. A més, remarca que no se senten hereus de ningú, ans al contrari, “hem ajudat molts artistes, i comptaríem amb els dits de la mà els que no han tingut cap contacte amb nosaltres”. Especifica que sempre havien cedit les seves composicions a canvi d’una remuneració econòmica, però que en els darrers anys es van veure obligats a sortir de l’anonimat perquè la recaptació havia anat a menys.
Aquest personatge de ficció d’arrels lluçanenques es va donar a conèixer a finals del 2014, i és molt popular a les xarxes socials, on periòdicament penja les seves creacions videogràfiques. En aquestes recupera temes diversos de la història del pop i del rock però també d’altres més tradicionals passats pel filtre del grup, sovint amb tocs psicodèlics i amb molt d’humor. A més compta a vegades amb la complicitat de prestigiosos artistes com el compositor i cantant nord-americà Peter Stampfel, “amb qui vam gravar una versió de la cançó Si tu vas al cel amb patinet l’any passat i amb qui tenim prevista enguany una nova col·laboració”. Anteriorment, el 2015 havia estat Lloll Bertran qui els havia acompanyat en un videoclip enregistrat a Oristà on interpretaven La rumba de les caramelles.
Freginald recorda que a l’inici de la nova etapa la banda va oferir algunes de les seves gravacions inèdites, entre altres una versió punk del Caga tió el 2014, i a l’any següent el mix titulat El dijous llarder/Quan els sants van desfilant en versió rock o l’havanera La Bella Lola. A part, remarca que a la temporada 2016-2017 van participar en un espai, batejat com a Catalina Ràdio, dins el programa Interferències de Catalunya Ràdio i que llavors, en ser ja un artista més mediàtic, “vaig ser present al lliurament dels Premis Enderrock el 2017 i a la gala dels Premis Gaudí el 2019”. Igualment aquell mateix any van actuar al Konvent, a Cal Rosal, compartint programació amb Pau Riba.
Freginald explica que el Col·lectiu Musicofoll el formen persones amb qui s’ha anat trobant i amb les quals des d’un primer moment hi ha hagut molta afinitat. Ells són Oriol Phieliu (piano), Marky Valeronne (guitarra), Kim Krimsong (percussió), Bartomeu Farigola (poesia i ballaruga) i dos germans de l’Empordà (bateria i baix), “que són una incorporació recent i de qui només puc dir que són parents de Salvador Dalí”. A més a més al col·lectiu també hi intervenen Willhem LeFoll (pirotècnia), Albert Castle-Painter, “que se’n va anar de safari i no l’hem vist més”, i un bateria de Sant Bartomeu del Grau “a qui fa poc hem perdut la pista”.
Tot plegat, un garbuix amb aires surrealistes però que no els desanima a tirar endavant amb nous projectes innovadors: “La idea és anar creant fins a una edat molt avançada, com el nostre estimat Peter Stampfel, que als 83 anys encara treballa”.
{{ comment.text }}