Sant Julià de Vilatorta està posant les bases per acollir un futur museu i centre de difusió de la meteorologia. Compta, per fer-ho realitat, amb l’empenta, els coneixements i el valuós material de l’associació Meteovilatorta, que està aplegant una de les col·leccions d’instrumental meteorològic històric més importants de tot l’Estat. L’entitat, que també gestiona el modern observatori municipal –el més antic en actiu que hi ha a Catalunya–, està a l’espera de poder trobar un emplaçament adequat per ubicar aquest futur equipament supracomarcal.
“La meteorologia moderna va començar en aquest poble”, remarca Lluís Solanas per defensar l’oportunitat de tirar endavant, precisament a Sant Julià, aquest ambiciós projecte. El futur equipament inclouria una vessant més expositiva, com a museu, però també un espai de treball i recerca per convertir-ho, tot plegat, “en un gran centre de difusió de la meteorologia”, descriu Solanas, que juntament amb Francesc Orenes i Quim Molsosa conformen l’associació Meteovilatorta.
De fet, la base del material que s’hi podria exposar ja és a Sant Julià. D’una banda, el col·legi El Roser conserva les dades històriques que, des de 1897, va començar a recollir el pare Manuel Cazador, així com alguns pocs instruments de la seva època. Amb tot, han estat els mateixos membres de Meteovilatorta els que en els últims anys han anat adquirint, pel seu compte i risc, un important fons instrumental, convertit avui en una de les dues col·leccions històriques de material meteorològic més importants de tot l’Estat; l’altra seria la que conserva l’antic Instituto Nacional de Meteorología, a Madrid. “Les col·leccions realment importants estan curiosament en mans privades, i ben poques en organismes públics”, apunta el mateix Solanas.
El gran gruix d’aquest material històric l’han pogut anar comprant, “fruit de moltes gestions a escala internacional a través d’especialistes, antiquaris o centres meteorològics”. Una petita part d’aquest instrumental, però, també els ha arribat a través de donacions o cessions. “Qui fa la cessió conserva la propietat, i, a canvi, l’associació garanteix la conservació, l’estudi o la restauració de la peça”, expliquen. En total han aplegat fins ara una cinquantena de peces, que mentrestant han de tenir guardades a les respectives cases particulars. Alguns són aparells construïts pels grans fabricants del sector, procedents de serveis meteorològics de França, Alemanya o el Regne Unit; però també hi ha peces úniques, curioses o molt desconegudes, la majoria construïdes a la primera meitat del segle XX. A tots aquests aparells (que es poden veure a
Solanas apunta que fins ara han estat valorant diferents espais, alguns de caràcter privat, però confien en la futura implicació de l’Ajuntament per poder disposar d’un equipament que també esdevingui “un atractiu més per a la difusió del poble”.
