– Què porta a un mallorquí a presentar-se als Premis Literaris de Calldetenes? Com se n’assabenta?
– M’he presentat perquè sóc un escriptor en llengua catalana. El fet que un mallorquí guanyi un premi al Principat demostra la unitat de la llengua. Pel que fa al premi, ja el coneixia perquè té una llarga història després de 36 convocatòries. Les bases m’arribaren just en el moment en què tenia dues obres, una novel·la curta i una obra de teatre, acabades de treure del forn, així que em vaig decidir a presentar-les i la cosa ha anat molt bé.
– Després de trenta-sis anys celebrant els Premis Literaris de Calldetenes sou l’únic escriptor que ha guanyat en la mateixa edició el premi de narrativa i de teatre. Com us sentiu?
– Estic content, evidentment. De tota manera, no hem de perdre de vista que això és un fet anecdòtic. El que és important és que gràcies als premis els escriptors podem publicar les nostres obres i guanyar alguns doblers. El món editorial en català està molt tancat, es publica molt poc. Els premis ens obren les portes a l’edició i recompensen econòmicament la nostra feina.
– Entre totes les categories s’han presentat més de 150 treballs. Què creu que el diferencia dels altres?
– El de Calldetenes és un premi que té dues virtuts: tradició, perquè fa 36 que es convoca; i diversitat perquè hi ha una secció per a joves de totes les edats. És a dir, a més dels premis per a adults de narrativa, poesia i teatre, es fomenta que els més joves també escriguin. És important estimular la creació dels nostres joves perquè són el futur de la literatura catalana i aquests premis ho fan.
– Què significa per vostè la literatura?
– No concebesc la vida sense la literatura. Per a mi llegir i escriure són una necessitat vital. La literatura és una font de gaudi i, com la família, un dels elements que dóna sentit a la meva existència.
– I el teatre?
– El teatre ha estat un vertader descobriment. Sempre havia estat un gran lector de teatre (jo som dels que creuen que el teatre és per ser representat, però també per ser llegit), però mai abans de 2003 havia intentat escriure teatre. Aquest any vaig escriure un conte i em vaig adonar que realment contenia un conflicte dramàtic, així que en vaig fer una peça teatral. L’obra va funcionar perquè vaig guanyar el premi “Teatre Principal”, es va publicar i se’n feren lectures dramatitzades. Des d’aleshores ençà, he escrit quatre obres més i totes han estat premiades i publicades, i ara Equacions de dues incògnites (l’única que era inèdita), serà també publicada gràcies al premi de Calldetenes.
– A part de ser escriptor vostè també ha escrit infinitat d’articles…
– Tant com infinitat… És cert que he publicat uns mil articles, entre diaris i revistes, però això és perquè ja he passat el mig segle de vida i des dels vint-i-quatre anys col·laboro a diversos mitjans de comunicació. M’agrada fer d’opinador als diaris i de crític literari a les revistes.
– Com se sent, com un escriptor que fa de docent o un docent que fa d’escriptor?
– La docència és el que em dóna les sopes per viure i em permet dedicar-me lliurement a la literatura i sense coaccions (probablement això no seria del tot possible si fos un escriptor professional). De tota manera, cal dir que fa trenta anys que em dedic a la docència i que és una professió que m’entusiasma: m’agrada ensenyar. Això sí, escriure i ensenyar són dues activitats paral·leles, en les quals hi pos feina i devoció, però que procur no mesclar.
– Quins projectes té de cara al futur?
– Sempre estic treballant en diversos projectes. Ara estic amb una nova obra de teatre, un llibre de contes sintètics i una novel·la.
{{ comment.text }}