Més de 40 anys fidels a un producte i a una filosofia: el pa i la coca autènticament artesanals. Va ser el seu pare, Llibert Batlle, qui l’any 1969 es va establir a Rupit procedent d’Olot, on ja era forner des de feia una dotzena d’anys. L’anterior forner del poble, Joaquim Noguer, li va traspassar, per raons de salut, l’històric forn que hi havia a la plaça Major. I allà es van quedar fins al 1986, quan el van traslladar a l’actual local de la plaça de l’Era Nova. “Vam canviar la ubicació del forn i la botiga, però no la manera de treballar”, remarca Miquel Batlle, que juntament amb el seu germà Josep van agafar les regnes del negoci quan el seu pare es va jubilar.
Amb el temps han anat ampliant el ventall de productes, al ritme que també han evolucionat les “conductes alimentàries” de la clientela. En aquest sentit, “hem hagut d’innovar”, admet Batlle. Amb tot, el pa de pagès i la coca de forner, cuits amb forn de llenya, “tal com la feia el pare”, continuen sent dos dels productes marca de la casa. “En quedem molt pocs, de forns de pa artesanals”, assegura Miquel Batlle, que dubta que tothom que es penja aquesta etiqueta sigui fidel a l’essència d’un concepte de moda.
Batlle admet que el seu és un ofici “molt sacrificat”. Ho ha pogut constatar el seu fill Ferran, de 24 anys, tercera generació de la nissaga, que ha après a fer “equilibris” per compaginar la feina “amb la vida social”. I és que regentar un forn en un poble com Rupit ho complica tot: “El forner viu al revés del món, però nosaltres encara més; treballem quan la resta de gent fa festa”. És el preu de tenir el negoci en un poble que viu del turisme, amb el punt d’incertesa que això implica, fet que els ha obligat, aquests últims anys, a intensificar les vendes “a fora”; avui representen un 25% del que elaboren.
