Moda actual, arrel centenària

Fugir de les marques globals i les tendències repetitives; seleccionar peces d’estils diferents i amb personalitat, o apostar per proveïdors de proximitat que mantinguin processos de fabricació ètics. Són algunes de les claus que han permès que Casablanca, la botiga de moda del carrer Manlleu de Vic, hagi arribat amb bona salut als 100 anys de vida. “Vendre és inspirar confiança, crear proximitat; atendre al màxim de bé els clients i posar-nos al seu lloc per poder-los assessorar correctament”, defensen Carles Molist i Judit Seguranyes, tercera generació d’aquesta nissaga familiar de botiguers. Botiguers amb convicció i per convicció. Va ser Isidre Molist, avi d’en Carles, qui, juntament amb la seva mare, Concepció Farró, van adquirir el negoci de mans del seu cunyat i gendre, respectivament, Ramon Rovira. Ho van formalitzar l’1 de gener de 1922. La botiga, però, ja havia obert un parell d’anys abans, inicialment en un local situat davant per davant de l’actual. Es tractava d’una “sucursal” de la històrica Almacenes Rovira, que tenia la seu al carrer de la Fusina i estava especialitzada en camiseria, corbateria, gèneres de punt o roba de la llar. Precisament, l’aposta prioritària per les millors marques de roba de la llar van animar Isidre Molist i la seva dona, Rosa M. Casacuberta –que abans ja n’havia estat dependenta– a rebatejar l’establiment com a Casa Blanca (llavors escrit per separat); això seria a partir de 1924. Als anys 30 també s’implicarà en el negoci el germà de l’Isidre, Josep Molist, sobretot en funcions de venedor, tant a dins la botiga com proveint a botigues, modistes i sastres d’arreu de la comarca, que recorria amb la bicicleta amunt i avall. L’arribada de la modista Madrona Bach, casada en segones núpcies amb Isidre Molist, reforçarà la secció de confecció, que es mantindrà activa fins als anys 70, per acabar desapareixent. L’any 1952 la família estrena nova botiga, ja en l’actual emplaçament. Al capdavant ja hi figurarà el fill del matrimoni fundador, Josep M. Molist. Durant uns anys compaginaran les dues botigues. L’any 1965 també s’incorpora al negoci la seva dona, Pepita Sellabona, bona coneixedora del món dels gèneres de punt i que potenciarà especialment la venda de roba femenina. Als anys 70, pels efectes de les tendències comercials del moment, el nom de l’establiment passa a ser Casablanca, tot junt. Carles Molist, tercera generació de la nissaga, entrarà a treballar-hi a partir de 1988, amb tot just 19 anys, i ara ja en fa 15 que en va assumir les regnes. La necessitat d’especialització va obligar a aparcar la venda de teixits a metres i apostar decididament per estar al dia de les noves tendències de roba d’home i de dona. Això va portar Carles Molist a visitar sovint fires d’àmbit nacional i internacional, “viatjant sol o amb companyia de botiguers d’arreu de Catalunya”. Des de principis dels anys noranta comparteix taulell amb la seva dona, Judit Seguranyes, que hi ha aportat el seu bagatge en el món de la moda. El camí sempre l’han tingut molt clar: “Buscar noves marques que potenciïn la sostenibilitat i la proximitat per tal de poder oferir tot allò més actual i diferenciador del vestir actual”. En aquesta línia, han volgut donar preferència a les marques del país. “Actualment s’està recuperant la fabricació en llocs de tradició com Igualada i Mataró”, recorden com a exemple. També han posat valor en els productes fabricats amb materials sostenibles, com el cotó orgànic o el plàstic reciclat. Tots dos són conscients que part de l’èxit del petit comerç està en l’atenció personalitzada als clients, als quals se’ls ha de tractar “amb respecte, sinceritat i humilitat; saber-te posar en la seva pell”. La parella encara no sap si hi haurà una quarta generació familiar que els prengui el relleu, “però el pal de paller de la botiga els servirà sempre a les tasques de la seva futura vida i feina i això farà que, segueixi o no davant la gestió de la botiga, l’ADN de Casablanca 1921 [nom comercial que utilitzen els últims anys] seguirà molts anys més”. De moment, la sotragada de la pandèmia els ha servit, indirectament, per entrar de ple en la venda en línia i la creació d’una pàgina web, a través de la qual també tramiten enviaments a domicili, tot i defensar que la botiga física és i continuarà sent el “gran valor afegit” del petit comerç. “La feina a la botiga, si t’agrada, és meravellosa; però t’hi has d’entregar”, diuen. Passat, present i futur es donen la mà.

Moda actual, arrel centenària

Festa al menjador de casa amb la Dharma

La Fira de l’Avet d’Espinelves tanca amb 120.000 visitants

Tradició i cultura a Prats

L’art de ferrar cavalls

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles