Anna Tañà. Vic.L’actor vigatà Moha Amazian s’ha obert camí en el panorama nacional després de participar en dos curtmetratges i guanyar un premi a la Millor Interpretació Masculina al Festival de Cinema de Cabra (Córdoba). Actualment està preparant el seu personatge en una producció teatral a Barcelona i està a punt d’iniciar el rodatge d’una ficció de televisió a Madrid. Tot i la seva atapeïda agenda segueix molt vinculat a l’àmbit cultural de la ciutat de Vic, participant en diverses produccions teatrals i formant part de multitud de projectes de la capital d’Osona.
Quan vas saber que el teatre era la teva passió?
En realitat no ho vaig saber fins molt tard, mai havia estat el meu somni. Podríem dir que me’n vaig adonar quan la meitat del meu dia a dia suposava assajar, actuar i realitzar gestions relacionades amb el món de l’acting. En aquell moment vaig veure que el teatre havia passat a ser una part molt important a la meva vida. Vaig començar a l’escola, la meva primera obra la vaig fer als cinc anys, però amb aquella edat encara no era del tot conscient del que feia. M’agradava i era divertit, però no actuava per amor al teatre, per a mi representava realitzar una activitat lúdica diferent.
Et vas graduar en química, però diries que ara prioritzes més la interpretació?
No ho sé encara. Sóc graduat en química i ara estic fent un màster també en aquesta especialitat, però no m’hi veig del tot exercint-ho. El meu futur és incert, m’agrada molt la ciència i ningú em va obligar a estudiar-la, però sí que el grau va ser més una assegurança de vida perquè sé que de químic trobaré feina sempre. Crec que com més camins t’obres més versàtil acabes sent i, encara que sigui difícil, potser algun dia podré arribar a combinar les dues coses.
Quina ha set la teva primera participació destacable en una obra de grans dimensions?
La primera aparició que vaig fer en gran format va ser el personatge de Lluquet als Pastorets del Teatre Atlàntida de Vic, i seguidament, el paper protagonista de l’obra Moha. Aquest últim és el que m’ha suposat un dels canvis més besties en el món del teatre. La meva iniciació en la interpretació ha estat progressiva, no vaig començar amb un gran paper sinó que vaig començar fent figuració i després interpretant a petits personatges. Les dues grans obres que em van donar la oportunitat, però, van ser sobretot Els Pastorets i l’Assalt de l’Altarriba, que es representa durant el Mercat Medieval de Vic. Per molt lluny que arribi sempre recordaré els meus inicis en aquestes obres més familiars de la meva ciutat.
“Les dues grans obres que em van donar la oportunitat van ser sobretot Els Pastorets i l’Assalt de l’Altarriba”
A l’obra Moha feies de protagonista, com va sorgir la idea?
Un dia mentre fèiem Els Pastorets, en Xevi Font que n’era el director, em va dir: “Tinc una proposta indecent per tu”. Tant ells com a companyia còmica l’Ou Cost com jo mateix, teníem clar que volíem representar de manera còmica petites situacions quotidianes discriminatòries com el racisme, la homofòbia o el masclisme que tothom ha viscut, però que queden amagades. De fet, jo crec que ha tingut èxit perquè és com un reflex de la vida real, la gent se sent identificada.
Com s’ho ha fet un noi de Vic per sortir d’Osona i obrir-se camí a nivell nacional?
S’ho ha fet dormint molt poc, escorçant temps lliure de la seva vida, fent malabars amb els horaris i acceptant tot el que vingui. Si vols progressar en la interpretació no pots tenir mandra. S’aconsegueix a base de no pensar-t’ho gaire i llençar-te, aquest món destaca per haver d’ insistir molt i tenir iniciativa.
Hi ha discriminació en les arts escèniques?
Sí, de discriminació n’hi ha a tot arreu i les arts escèniques no en són l’excepció. També és veritat que les arts en general són més tolerants en aquest sentit. No hi ha cabuda en voler explicar una cosa amb llenguatge artístic i que hi hagi discriminació pel mig. Al cap i a la fi les arts necessiten d’artistes amb perfils molt diversos, si discriminem això ja estem perdent l’essència del que realment és l’art.
“Crec que no hauria d’estranyar que jo fes teatre o que fos cap dels Escoltes, per exemple.”
N’has patit en primera persona?
Crec que internament no n’he viscut perquè la gent de la que m’he envoltat fins ara, a part de ser companys d’escena i de projecte, són amics. Dins la professió ningú et vindrà i et dirà “tu no pots actuar perquè tens arrels de fora”. Externament, però, m’he trobat que a la gent li sorprèn que jo faci teatre. Un cop a l’any participo a les Jornades Càpsula que impulsa el Consell Comarcal d’Osona i jo sempre dic que en tots els àmbits de la meva vida com l’actuació, els estudis o la feina, trobo gent que es sorprèn del que faig. Crec que no hauria d’estranyar que fes teatre o que fos cap dels Escoltes, per exemple.
L’any passat vas gravar un curtmetratge que ja ha rodat per varis festivals a nivell estatal i que t’ha donat el premi a Millor Interpretació Masculina. Com va ser participar en aquest projecte?
Tot va començar quan el director Damià Serra, em va contactar a través d’un amic en comú per oferir-me un càsting. Ell és una bèstia de la direcció i té grans reconeixements a nivell estatal. Vaig acceptar perquè em motivava la idea de fer alguna cosa de càmera, no havia fet gairebé res fins aquell moment. El curtmetratge, que està produït per Escac Films i s’anomena Moros en la costa, el vam presentar a Cinesa Diagonal i arran d’aquell moment va començar a rodar pels festivals de cinema del país. Hem obtingut varis reconeixements i a nivell personal m’ha suposat guanyar el premi a Millor Interpretació Masculina al Festival de Cinema de Cabra de Córdoba, ex aequo amb Nacho Guerreros.
Després del primer curtmetratge, aquest octubre ja n’has gravat un altre, aquest cop a Barcelona. Com va sorgir aquesta nova proposta?
Em van veure en un article d’una revista on parlàvem de Moros en la Costa, els va agradar el meu perfil i em va oferir el paper. És un curt de l’Elliot Huescar produït per Elliot Films Production. És una mica diferent a l’anterior perquè és molt més visual i aposta per una altra estètica. Aquest projecte el vaig acceptar perquè tenia ganes de formar-me amb experiències diferents ja que això és el que més m’enriqueix.
També estàs preparant una obra de teatre juntament amb actrius de la talla de Georgina Latre. Com està essent el procés de preparació?
Sí, estem amb La Viciosa que és qui ens produeix i dirigeix l’obra. Es titula Alhayat – o la suma dels diesi està dirigida per les germanes Laia i Aura Foguet. Actuo interpretant al Hadi acompanyat de la Georgina Latre i la Manar Taljo. Ara estem en plena època d’assajos i estic aprenent molt. És una obra molt maca, són moltes hores i és molt intens, però l’experiència és molt positiva. Estarem a la sala El Maldà de Barcelona del 15 de gener al 9 de febrer.
Just ara acabes de saber també que formaràs part d’una sèrie dirigida per José Luis Moreno, productor de ficcions com Aquí no hay quien viva o Escenas de matrimonio. De què tractarà aquesta producció?
Sí, la meva representant em va oferir un càsting per un personatge en una sèrie de televisió que es diu Saint Francis of Assisi: a life of adventure,que es gravarà durant el 2020, m’hi vaig presentar i els vaig agradar. La ficció, que està ambientada a l’època medieval, està produïda i ubicada a tres països diferents: Italià, Espanya i Marroc i parla de la vida de Sant Francesc d’Assís. És una superproducció dirigida per José Luís Moreno i produïda per Dream Light Productions. La sèrie té un punt afegit i és que és en anglès, no hauria de ser un problema, si no que això és positiu per a tothom perquè crec que a nivell de divulgació ens obrirà moltes portes.
A part de tots aquests grans projectes, sempre has seguit molt vinculat a Vic i a Osona en general. Encara tens temps per formar part de l’oferta cultural de la ciutat?
Sí, encara ara segueixo formant part de l’Assalt de l’Altarriba durant el Mercat Medieval de Vic, Els Pastorets del Teatre Atlàntida, l’obra Moha, les Jornades Càpsula i els Matx d’Improvisació. També estic estretament vinculat amb la Festa Major, els Escoltes i sóc membre de la companyia ETC Teatre, que és la meva companyia per excel·lència. Fins ara i fins que el cos m’ho permeti estaré vinculat en les produccions de la meva ciutat.
Quin lema t’identifica?
Alea Jacta Est, que significa “la suerte está echada”. Pot semblar una mica contradictori perquè sempre defenso que s’ha de tocar de peus a terra i ser pragmàtic, però crec que també ha d’haver-hi una mica de sort. Saber estar al lloc adequat, en el moment adequat.
{{ comment.text }}