La temporada nadalenca del Teatre El Centre de Sant Quirze va finalitzar aquest diumenge amb la representació de Nit de Reis, que enguany fa 100 anys que es representa a Sant Quirze i, segons el teatre, és l’únic poble de Catalunya on es pot veure aquest conte d’Apel·les Mestres. A part de l’equip actual, la direcció, a càrrec de Nati Picazo, Marta Vilardell, Maria Carme Espadaler, Marta Basco i Carlota Serradell, també va comptar amb la participació d’un equip d’actors històrics per tal de commemorar el centenari. Algun d’ells fins i tot feia gairebé 40 anys que no trepitjaven l’escenari.
El projecte inicial era fer l’obra al Castell de Montesquiu, que hauria permès crear un recorregut i representar les diferents escenes per les contrades del parc natural. Finalment no es va poder dur a terme, però s’han mantingut alguns elements com donar més importància a la màgia o afegir dos nous instruments, un fagot i un clarinet, que acompanyen l’acordió i el piano de les darreres edicions. Segons Vilardell, Nit de Reis “representa molta història i és espectacular la quantitat de persones que han passat per l’escenari i que any rere any ho han tirat endavant”. La família Vilardell n’és un exemple. És una de les més conegudes de la casa i de la qual han sortit una saga d’actors, directors i presidents de l’entitat. En homenatge a tots els que han fet créixer Nit de Reis i amb motiu del centenari, “els hem anat a buscar i tothom s’ha entusiasmat molt per venir i participar d’aquesta commemoració”.
No obstant això, la pandèmia no els va posar les coses fàcils. A menys de 48 hores perquè s’aixequés el teló de la primera funció, el 6 de gener, dos dels actors principals de l’equip actual es van contagiar de covid-19. Això va obligar a buscar dos nous actors, que es van haver d’aprendre el paper i assajar a contrarellotge. Malgrat tot, “quan arribes i aixeques el teló, encara estàs més content d’haver-ho aconseguit”, explica Picazo, que reivindica que “la cultura és segura i hem intentat per sobre de tot tirar-ho endavant”. Vilardell destaca que els dos actors positius “es poden substituir perquè som una família”. “Nets, fills, avis… tothom ho ha viscut i ens sabem tant la peça que amb dos dies podem col·locar algú a l’escenari com un noi de 14 anys”, explica Vilardell. Els actors es poden substituir els uns als altres perquè “ho portem tan a dins que flueix”, matisa. Això es fa palès en el fet que mentre que Vilardell i Picazo ostentaven el càrrec de directores en l’equip actual, en l’històric van passar part del repartiment d’actors.
Tant en les representacions dels Pastorets de Frederic Soler Pitarra com en les de Nit de Reis, en el moment de la salutació final els actors i actrius hi van fer aparèixer una pancarta en la qual es llegia “El Centre no es toca”. Un lema que reivindica la permanència del teatre i amb el qual es vol mostrar el malestar que hi ha arran d’un conflicte entre un veí del poble i l’entitat cultural.
{{ comment.text }}