-L’entitat que vostè presideix té 160 anys, que aviat és dit. Per quin moment passa?
-Aquest no és el millor any. Érem més de 100 i ara potser devem ser entre 70 o 75. Hi ha gent que s’ha esborrat per la prohibició que han fet de caçar ocells amb vesc. L’any passat va quedar escaldada. Es va pagar una llicència i no ens van deixar caçar ni amb vesc ni amb tela. La gent se n’acaba afartant. Nosaltres com a societat només fem pagar 9 euros, però la llicència en val més de 40 i en els temps que corren la gent no està per llençar diners.
-Si els prohibeixen el vesc deu ser que no és bo, no?
-Això ho han dictat els ecologistes, que no saben massa res d’això dels ocells. Es pensen que nosaltres matem els ocells i li asseguro que no. Se’n moren molts més amb tela que no pas amb vesc. Ara hi ha líquids per enganxar l’ocell que no són dolents. Els deixes i tornen a volar. Aquest fet l’hem demostrat i no hi ha manera.
-Són una entitat històrica. Tenen el relleu garantit? Hi ha gent jove?
-Això de la gent jove va per temporades. Havíem passat una època que hi havia gent jove, però amb això del vesc se n’han anat esborrant. Als joves els agradava anar a caçar amb els rams i el reclam. El jovent d’aquí no troben atractiu anar a caçar amb tela. Si només s’autoritza aquesta tècnica s’acabarà perdent.
-Per tant, cal recuperar el vesc.
-És clau perquè es torni a apuntar gent una altra vegada.
-Quines activitats fan durant l’any?
-Essencialment, dues. En fem una que en diem la bona al mes d’octubre. Anem al camp i invitem a tots els socis a fer un esmorzar i parem rams tots junts. Aquest any ja no ho vam fer per la prohibició del vesc i vam optar per fer la trobada en un restaurant. Era bonic plantar 10 o 12 rams, posar els ocells perquè cantin i fer un bon esmorzar per fer colla. L’altra activitat és el concurs que fem la setmana després del campionat de Catalunya.
-Per a una persona que no sigui d’aquest món, què ha de fer si té un ocell per participar en un concurs com el que fan aquest diumenge?
-Ha de ser soci d’una entitat ocellaire i des de fa uns anys és obligatori tenir llicència. Abans sent soci ja n’hi havia prou. Ha de tenir un pinsà, un passerell, una cadernera o un verdum. Si té un pinsà, serà el primer a actuar. Després vénen la resta. Al concurs s’analitza la cantada. Posen un temps, per exemple uns 10 minuts, i es fa una selecció segons les cantades. El temps va disminuint i cada cop queden menys ocells. Al final queden els 14 últims i d’aquí en surt la classificació. Els 14 primers de cada categoria tenen premi.
-I suposo que això és com el futbol i la gent s’enfada amb els àrbitres?
-Hi ha un jurat a davant de set o vuit persones. Darrere seu n’hi ha 15 o 20 que són els que compten els cants i que marquen els senyals. Els de davant controlen que els de darrere no marquin senyals, perquè hi ha participants que potser es coneixen i pot haver-hi la temptació de marcar algun senyal de més. S’ha de controlar.
-Ara hi ha més ocells que abans als nostres boscos?
-Deien que s’acabaven, però, en general, n’hi ha més. Aquí ara potser no n’hi ha tants perquè els ocells van on hi ha menjar i abans se sembrava més panís, gra de nap… però vas en zones de gira-sols i n’hi ha a cabassats. Busquen la teca.
-El veig pessimista. Com veu el futur ocellaire a la comarca?
-Si continua així això acabarà com el rosari de l’aurora. Ho veig negre. En la campanya alguns polítics van prometre que ens deixarien tornar a caçar amb vesc, però a l’hora de la veritat res de res. Potser m’equivoco però no ho veig clar.
