Montserrat Corominas: De Manlleu a Zuric

Es defineix com una “rodamon”. Ara viu a Zuric, Suïssa, però de Manlleu ha passat per Alemanya i la Xina. Corominas ha creat una empresa pròpia que desenvolupa, internacionalitza, ven i inverteix en empreses tecnològiques i pimes. Entre d’altres, treballa amb la incubadora Mas Vinyoles Hub de Sant Pere de Torelló. Montserrat Corominas i Flores va tenir la seva primera experiència a l’estranger amb 14 anys. Va anar a Anglaterra en un intercanvi que es feia amb l’institut Antoni Pous de Manlleu, d’on és. “Sempre he volgut descobrir món”, explica, i abans d’acabar la carrera ja es va matricular per fer un màster al Regne Unit. Corominas es va llicenciar en Empresarials i té un Master of Science Business Economics. Dos anys després i acabada la formació va trobar feina a Munic, Alemanya, en el camp d’infraestructures de telecomunicacions i seguretat, durant vuit anys. “Vaig tenir molta sort d’ensopegar anys d’expansió”, diu, perquè “vaig poder fer una delegació amb Siemens i Nokia a Pequín, la Xina, on vaig viure gairebé dos anys. Allà no ets un estranger, ets un alien! Ho has d’aprendre tot si realment vols viure-ho”, diu. Amb aquesta experiència va optar per crear una empresa pròpia i ho va fer a Zuric, l’any 2010, “amb la intenció de viure en un lloc amb llac i mantenir la parla alemanya”, diu, “vaig pensar que era un bon lloc per a una rodamon com jo. A Zuric hi ha molta gent com jo, i força catalans”. Corominas té un bagatge ampli en societats diverses i a totes “he viscut experiències úniques”. “Sobre els suïssos, crec que són més tancats els de muntanya, sempre he pensat que tenen molt en comú amb la gent de la Plana de Vic”, i afegeix que “encara els estic descobrint, perquè a Zuric hi ha tants estrangers que és difícil trobar autòctons. Una tercera part són estrangers”. Això sí, considera que “aquí tot funciona i la naturalesa és impressionant. És un ordre de les cultures germàniques, i tot i que hi ha disbauxa és privada”. Pel que fa a les condicions de vida, assegura que el sistema sanitari té el “nivell més alt que conec”. El sistema federal del país és únic, al seu parer, i un exemple al món perquè “és competitiu i social alhora”. Ara bé, afegeix que no és un país senzill: “Es tarda uns anys a entendre’l realment”, diu, i opina que “el sistema de fer referèndums locals, regionals o nacionals és una bona iniciativa”. Com a tot arreu, generalitzar no és el més adient, perquè Corominas està convençuda que el que importa “són les persones que et trobes, siguis on siguis”, i amb aquestes persones també ha hagut d’anar explicant, “perquè hi ha interès, tot i que els suïssos tenen una mentalitat molt federalista”, els esdeveniments polítics a Catalunya. No té calculat on anirà en un futur o si es quedarà a Suïssa. Hi és tenint en compte les opcions d’aprendre que li dona viure-hi, però “no he pensat mai que seria per sempre”, diu. El que no deixa de fer, sigui on sigui, és menjar pa amb tomàquet o pa fresc del dia torrat a la llar de foc i anar a cada mercat que troba.

Montserrat Corominas: De Manlleu a Zuric

Viatge rodó

Enric Juliana reivindica el llegat de Jaume Balmes en la Conferència Balmesiana d’aquest 2026

Una festa d’estiu, per la tòfona desconeguda

Un Rodafolk de luxe

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França