L’artista vigatà Josep Ricart i Rial ha mort la matinada d’aquest dimarts a l’Hospital de la Santa Creu, on feia dies que hi estava ingressat. Ricart era un dels màxims exponents de les arts plàstiques a Osona i havia destacat especialment com a escultor, tot i que també havia conreat la pintura i el dibuix, a més de deixar una profunda petjada com a docent a l’Escola d’Art de Vic.
Nascut l’any 1946 a Vic, formava part juntament amb Joan Furriols i Josep Vernis de la generació que entre finals dels anys 60 i principis dels 70 es va donar a conèixer, amb un llenguatge plenament contemporani.
Es va formar a l’escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de la Universitat de Barcelona, i als tallers de l’escultor manlleuenc Josep Viladomat i del pintor Francesc Ferrando.
Va exposar per primera vegada l’any 1970, inici d’una trajectòria intensa en què va experimentar amb tots els materials per crear les seves escultures, des de la fusta al ferro, el bronze o la pedra. Es reconeixia deutor de Henry Moore o de Jorge Oteiza, a qui va conèixer personalment.
Defensor del coneixement de l’ofici com a base per a la creació, lamentava fa anys en una entrevista a EL 9 NOU que “no veure treballar el mestre és una dificultat per a l’aprenentatge”.
Josep Ricart era un gran lector i es va inspirar en textos d’art, literatura o filosofia per a la creació de les seves obres, que ha exposat a Catalunya, i en els darrers anys, també a França i Itàlia.
L’any 2009, Vic li va dedicar una gran mostra antològica en sis espais de la ciutat, de prop de 150 peces. En aquell moment, havia superat una leucèmia amb dos transplantaments de medul·la, que li van deixar seqüeles i una salut fràgil.
Això no li va impedir de treballar incansablement fins gairebé el final de la seva vida. La seva darrera exposició individual va ser al Temple Romà el setembre de l’any passat. En aquest cas va exposar pintura, sota el títol de “Quan el llamp parla diu foscor”.
{{ comment.text }}