Una pintura connectada al món

Va oferir un tast de la seva obra al Temple Romà l’any passat, i ara Marta Casasas presenta al Museu de l’Art de la Pell una retrospectiva de la pintura que ha produït en les darreres dues dècades. L’exposició s’inaugurava dissabte al migdia, amb el títol de “L’aigua i la terra, mirades al futur pels drets humans”. I és que Casasas podria afirmar, com va dir el clàssic, que “res del que és humà no m’és indiferent”. Per humà podem entendre, en el sentit més ampli, allò que afecta les persones en els seus drets més fonamentals i el que afecta també el planeta on vivim. En ordre cronològic, el recorregut comença per “El meu passat”, les obres en què va començar a traslladar a la pintura una inquietud que trobava recer en la natura. “El recorregut ve del moment en què veig que no puc amb els temes que em preocupen.” I sorgeix tot allò que li funciona com a refugi, vinculat sobretot a la natura –l’aigua o la muntanya–. L’aigua és aquí, és un àmbit lúdic, i la muntanya “em dona calma, pau”. Era un moment en què Casasas havia treballat en tècniques d’esgrafiat en façanes i les trasllada a la pràctica pictòrica aplicant encàustica (cera) sobre la base de fusta treballant la superfície i treballant el relleu de la superfície. La figura humana, el rostre, ja emergeix com a constant en aquest moment, i no deixarà de ser-ho. També, en el sentit de refugi i lloc de plaer, apareix la música: notes i instruments que formen part de tota una altra sèrie de peces. “Una onada musical.” Però vindran temps de trasbals, de pèrdues en l’àmbit familiar que faran emergir en Casasas la preocupació pel pas del temps i tota una sèrie d’obres que giren entorn d’aquesta condició de la vida. Els rellotges de busques i els rellotges de sorra, les persones en la infantesa i en la vellesa dins d’una mateixa obra que comprimeix tota una vida. “Un fet inexorable, el pas del temps té a veure amb com un se l’agafa: la ràbia, la preocupació, la por, la tranquil·litat.” Un llibre d’artista culmina les obres d’aquesta part de l’exposició. El present, en l’exposició, és “un món convuls de problemes mediambientals –el canvi climàtic– i també socials o polítics”. Casasas ho expressa amb la imatge gràfica “d’un món rebregat”, del negre del quitrà –utilitza aquest material– o de les composicions que fa en el moment de la pandèmia, “els microorganismes”. I a l’altra banda de la mateixa sala, com un contrast, el món desitjat. Un món que garanteixi un futur per als infants de mil rostres sobre un mapamundi, l’obra central de l’exposició al Temple Romà. I obres inspirades en alguns articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. El relat és circular: “Torno al que voldria arreglar, amb la voluntat de tancar un cicle”. Obres actuals i obres dels inicis conviuen en el final de la panoràmica d’una creació en què l’art es lliga profundament a la vida.

Una pintura connectada al món

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Josep Vernis torna amb obres a l’espai La Tintoreria de Vic

Jan Madrenas, una proposta de ceràmica pictòrica

Susana Ferreira guanya el 82è Premi Centelles de pintura

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Leche Pascual presentarà un ERO per acomiadar tota la plantilla de 80 treballadors de la fàbrica de Gurb

“Vaig fer el que havia de fer perquè els agents estaven en perill”

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Sagalés inaugura a Vic un centre operatiu i unes cotxeres amb una inversió de 5 milions

Vic, el barri de Roda

Extingit un foc en un camp al camí antic de Taradell, a Vic

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

Verònica Ruiz deixa l'alcaldia de les Masies de Voltregà