Músics de carrer

La primera vegada que van visitar el Jazz in Marciac, un dels festivals de jazz amb més història i renom de França, hi van descobrir, fora dels escenaris, tota l’essència de la música dixieland, l’autèntic jazz de carrer. I ho van veure clar: “Nosaltres volem fer això”, es van conjurar. Just tornar, es van posar a assajar. Començava a caminar, amb una desena de músics, la Riverter Dixieland, avui convertida en l’única banda que fa pròpiament música de carrer a la comarca –amb el permís de la Simforosa, també de Manlleu, que manté una activitat més puntual. Enguany celebren el 15è aniversari. Del grup inicial de músics aficionats al jazz que van crear la Riverter –part dels quals membres de la Big Band de Manlleu, formació nascuda a partir de l’Aula de Música Moderna de l’Escola de Música de Manlleu i que va funcionar entre el 2001 i el 2016–, encara n’hi ha cinc que es mantenen al peu del canó des del primer dia. Són Pep Amargant (clarinet i saxo tenor), Quico Prat (saxo i banjo), Joan Carles Cases (bateria), Joan Sitjà (banjo i helicó) i Joan Mitjavila (trompeta). La formació es va estrenar en públic la primavera de 2005, posant música a l’espectacle d’estàtues humanes del desaparegut Premi de Teatre de Caixa Manlleu. Des de llavors han protagonitzat més de 120 actuacions de carrer, amb sortides ja clàssiques com la Festa dels Tonis de Manlleu, el Carnaval de Vilafranca, la Fira de l’Avet d’Espinelves o la Festa del Serpent, sense oblidar l’emblemàtica presència a la Festa de la Cirera, a Ceret, que inclou una mítica trobada de bandes, on cada any ja els esperen; a ells –“els únics catalans del sud que hi participem”– i a la seva ratafia. En tots aquests anys hi han passat una cinquantena de músics, la gran majoria en qualitat d’aficionats. “Som un grup obert, mai no hem tingut manies per convidar tothom”, apuntava Quico Prat, divendres passat moments abans d’un assaig a Can Puget. De fet, “no som professionals, toquem simplement perquè ens agrada”, reblava Pep Amargant. En aquests 15 anys fins i tot han tingut l’oportunitat de “jubilar” un dels seus membres; es tracta del carnisser i trompetista Ramon Tubau. Arreglar algun instrument, mantenir els uniformes o pagar la col·laboració puntual “d’algun professional” s’emporten bona part del seu catxet. “De repartir, ben poc”, ironitzava Sitjà. Com a molt els dona per algun bon àpat. De fet, reivindiquen aquest caràcter amateur de la formació: “A l’agost podríem actuar cada dia, si volguéssim; però nosaltres ens n’anem de vacances; és un altre concepte”, reflexionava Casas. Amb els anys han evolucionat el repertori per fer-lo més versàtil. A banda de l’essència dixieland –mai no hi falten peces com Indiana, Oh When the Saints, St. James Infirmery, Careless Love o The Preacher– interpreten versions populars catalanes o de la típica xaranga valenciana. “Ens adaptem a cada bolo”, apuntava Mitjavila. El grup, que avui conformen 14 membres, acostuma a assajar un parell de cops al mes, sense local estable. A vegades ho fan a Can Puget, d’altres en alguna casa particular. Precisament, a casa d’un d’ells, a Viladrau, és on celebraran el 15è aniversari, aquesta primavera, convidant exmembres de la formació. Segur que no hi faltarà alguna jam improvisada i el bon rotllo marca de la casa.

Músics de carrer

De Vic a rei dels ‘music hall’

Entre Santa Llúcia i Nadal

Els cent concerts del KOK

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Vic vol rehabilitar el pont de Queralt i el Gremi d’Adobers

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic