Experimentació i compromís social. Són dos elements definitoris de la nova companyia de teatre osonenca El Crit. Està formada per quatre joves lligats a l’Institut del Teatre de Vic que l’abril passat, després d’una proposta de bolo a Sant Bartomeu del Grau, van decidir recuperar el muntatge d’un taller de l’institut impartit per Jordi Arqués. D’aquí en va néixer ‘I després, la pluja’, una adaptació del monòleg ‘La nit just abans dels boscos’, de Bernard-Marie Koltès, que diumenge passat es va poder veure a Vic dins del cicle Art de Pas.
Abel Reyes, Dolors Raurell, Eduard Mauri i Oriol Escalé, que tenen entre 18 i 20 anys, són els quatre membres fundadors del grup de teatre El Crit. “És com un espai de prova en què anem ensenyant el que fem”, explica l’Oriol. “Volem molt contacte humà”, diu l’Abel, al seu torn, en referència al primer espectacle d’El Crit. “Dir al públic ‘t’estimo’ mirant-lo als ulls i que se senti identificat amb el personatge, que busca companyia, que podria anar borratxo i que no saps si et pot atacar o seduir, però et parla”, diu Abel Reyes.
“Koltès és un autor brutal”, opina l’Oriol. “Tenim el públic molt acostumat als clàssics però hi ha molt teatre contemporani que potser coneix menys gent i que amb el temps serà un clàssic”.
Els joves d’El Crit també destaquen el compromís social de les obres de l’autor francès. De fet, segons l’Abel, tots quatre entenen el teatre com “una revolució, una arma, un crit” i d’aquí en surt el nom de la companyia, que també han batejat així perquè, com diu l’Oriol, “un crit és el que sovint fem servir els humans com a màxima expressió en màxima intensitat”. Els joves d’El Crit estan oberts a bolos i, aquest any, després de representar tres cops el seu primer muntatge, tenen la intenció d’encarar d’una manera més seriosa el text de Koltès.
