De 2 anys, d’1 any i fins i tot amb només uns mesets en aquest món. Aquest era el públic al qual estava destinat el concert Kabuki, una producció de l’Escola de Música de Torelló que es presentava dissabte, en dues sessions, al Teatre Cirvianum.
Els concerts per a nadons són cada vegada més habituals, perquè està comprovat que la música arriba a persones de totes les edats. “Som musicals des del naixement, i sabem que fins i tot en el ventre de la mare els nens hi reaccionen”, explica Dani Medina, el director de l’Escola de Música.
A cada una de les dues sessions hi van assistir 35 famílies, en grups d’un infant i només un adult per acompanyar- lo. Al primer concert, majoria de Torelló i al segon, de diferents llocs d’Osona. Tots disposats en semicercle, a l’escenari del Cirvianum, amb els petits com a protagonistes.
Prèviament, els músics els havien rebut al foyer del teatre i els havien portat cap a dins, per anar creant el clima que s’havia de mantenir al llarg de la mitja hora llargueta que durava l’actuació. “Volem crear una experiència sensorial, per això tampoc hi ha un fil narratiu.” Serien massa petits per entendre’l. Les músiques són de tot tipus i se succeeixen en seqüències ràpides, de mig minut la més curta a dos minuts la més llarga.
Amb ressons de clàssics i moderns, amb jazz i improvisació, i també amb algun moment de silenci. “Quan pensem en propostes per a infants, sempre ens sembla que han de ser fàcils, simples, i no és veritat, totes les músiques poden ser per a nadons, per això introduïm el màxim ventall de sonoritats”, diu Medina.
El mateix títol, Kabuki, fa referència al tub que esclata i llança confeti, i el concert està pensat com un tub del qual va sortint música. Per crear l’espectacle, van comptar amb la col·laboració d’Alba Pujol, especialista en educació musical d’infants. Els músics, professors de l’escola de Torelló, eren el mateix Dani Medina, Sònia Antón, Ernest Martínez, Adrià Plana, Pep Tarradas i Arturo Zayas. Tots ells s’han acostumat a les inevitables sorpreses que comporta un concert d’aquestes característiques en què els infants poden moure’s lliurament per l’escenari.
“Avui mateix, n’he tingut un de palplantat deu minuts davant del contrabaix”, diu Medina. La seva manera d’entendre el concert és diferent a la que tindríem nosaltres: “Tenen una percepció de 360 graus, senten més coses que nosaltres i també noten la vibració”.
I també és el públic més exigent que hi ha: si no els agrada, no tindran cap vergonya de posar-se a plorar. I en aquest sentit, els músics de Kabuki podien estar contents dissabte: els plors van ser quan es va acabar, segurament com a protesta perquè s’ho estaven passant bé. Kabuki es vol convertir en una cita habitual, dues vegades per temporada.
Una, com a activitat de les llars d’infants de la Vall del Ges i una altra oberta a tothom. Forma part de la política de la direcció que es va fer càrrec de l’escola fa dos anys, quan l’Ajuntament en va recuperar la gestió directa: “L’escola ha de sortir i arribar a tothom”. Des del mateix inici de la vida.
{{ comment.text }}