“No és el retorn, perquè no hem marxat mai”

Obeses actuarà dissabte a l’antiga fàbrica de Can Grau, a les Masies de Voltregà, en un concert organitzat pel mateix grup i Cardant Cultura. Serà el primer de gran format a Osona des de la publicació de ‘Sístole’, el retorn del grup després de sis anys de silenci discogràfic. Arnau Tordera, líder de la formació, parla en aquesta entrevista dels motius que els han portat a fer aquesta actuació, que encapçala un cap de setmana de molta música. Han passat sis anys des de Fills de les estrelles. Sis anys de silenci discogràfic però no d’inactivitat. El nou treball d’Obeses ha trigat per l’agenda d’altres compromi-sos d’Arnau Tordera? En efecte, jo assumeixo la responsabilitat que no s’hagi entregat abans nou material perquè he estat immers en altres projectes, alguns de dimensions més que nota-bles. I per tant, això ha anat endarrerint l’arribada de nous temes que, evident-ment, requereixen un temps de pensament, composició i elaboració. Al final, vaig obligar-me a trobar un temps de l’agenda per dedicar-me al nou repertori. Amb tot el que ha fet i està fent, quin lloc ocupa Obeses en l’activitat d’Arnau Tordera? Segueix essent el projecte principal, aquell en el qual m’expresso com a artista amb absoluta nitidesa i com a obra pròpia, més enllà dels encàrrecs. Són les peces que gesto a partir d’allò que vull dir i aportar. Obeses segueix essent un espai privilegiat, tot i que a vegades sigui complicat fer-ho funcionar en paral·lel amb altres. El nou treball, que en conjunt es dirà L’ai al cor, té dues parts, la Sístole i la Diàstole. Van dir que era per deixar respirar més temps les cançons de cada una. També perquè seran diferents, musicalment? En termes generals sí que Diàstole és una segona part més contundent que la primera. L’herència del rock dur hi serà força present. La separació en dues parts res-pon a diverses qüestions però sobretot que portàvem prou temps de silenci. A mesura que s’acostava la data de publicació d’aquest treball anàvem essent conscients que no seria fàcil aparèixer al mercat altra vegada –dit així perquè se m’entengui– amb els canvis que hi ha hagut els darrers anys i tot el que ha passat en el sector. En aquest sentit, ens servia per diferenciar dues publicacions en un termini relativament petit de temps: la primera, per situar-nos i la segona, per consolidar aquest retorn... que en realitat no ho és perquè no hem marxat mai. I s’ha certificat la sospita que no seria fàcil, per això som aquí programant concerts autogestionats. Quan sortirà Diàstole? No hem volgut marcar una data concreta, justament perquè portàvem tant de temps amb la pressió de les dates. Sobre la marxa, segons com veiem que va la recepció d’aquesta primera part. Hem escoltat registres molt diferents, en aquestes sis cançons noves. Al final, és una sublimació del que sempre hem volgut, que sigui una experiència de la música d’Obeses. Rica, contrastant, i lliure sobretot. La llibertat estilística està lligada a la diversitat temàtica. Obeses va a buscar referències fora dels camins que predominen en cada moment. Fa uns anys era el mestissatge, després els ritmes llatins o urbans. Potser pel fet que determinats recursos siguin tan utilitzats en la contemporaneïtat fa que siguin poc atractius per a nosaltres. I que al final anem a buscar referents o punts d’inspiració en llocs amb els quals tinguem alguna afinitat. Fa prou temps que estem en aquest món per haver vist que algunes modes que al seu moment semblaven absolutes i infinites han acabat en el mateix destí amb què acaben totes, i que és el de ser substituïdes per una altra moda. Al marge d’això, Obeses ha seguit un camí no inconscient de la realitat de músics que l’envolten però sí amb un altre rumb. Amb el temps, m’he adonat que això ens ha dotat d’un poder indiscutible des d’un punt de vista artístic: la llibertat de crear en tot moment allò que vols. I que el públic que has cultivat, saps que ho comprendrà i ho valorarà. En aquest disc hi tenen un tema, La meva llengua, que parla de la llengua catalana. Compartiu la preocupació general pel seu futur? La preocupació per la llengua, crec que tot catalanoparlant la tenim en algun moment o altre de la nostra vida. I per tant, des que tinc memòria sé que hi ha un temor que aquest patrimoni valuós es dilueixi. I en el moment actual, som testimonis que –per diverses raons– la llengua fa un pas enrere respecte al que havia passat en dècades passades en què teníem una certa esperança en aquest sentit. La meva llengua vol ser una cançó reivindicativa que convidi a fer servir el català de manera permanent. M’agradava d’agafar el referent de la cançó tradicional, de la qual s’ha subratllat que té sempre un petit pòsit de reflexió moral o de conei-xement. I la transmissió oral de les cançons passa per una llengua concreta, en aquest cas la catalana. La cançó dels renecs, La vida és massa curta per passar-la renegant, també és d’alguna manera un home·natge a la llengua! El català és extraordinàriament prolífic en la generació i inventiva de renecs d’allò més diversos. De fet, quan estava component la peça vaig fer una crida a Twitter perquè la gent m’escrivís els seus renecs preferits. Em vaig adonar que n’hi ha de locals i fins i tot de familiars, a l’entorn d’una família que l’ha anat transmetent. És un patrimoni lingüístic poc analitzat però que amb el temps acaba donant fórmules increïbles. Algun d’aquests el vaig acabar incloent en la lletra. Hi ha Cel enllà, un tema dedicat al que va ser el vos·tre mànager, Sente Fontestad, mort prematurament el novembre de l’any passat. Com viviu el fet de comen·çar una nova gira sense ell? Tothom qui ha tingut contacte amb Obeses sap que en Sente era com un membre més de la banda. Una de les primeres persones que va confiar cegament en nosaltres, que va fer costat al nostre projecte i amb el qual compartíem una amistat profunda. La seva mort ha estat un cop molt fort, i la cançó vol ser un homenatge. Perpetuem a través d’ella els sentiments que ens han acompanyat aquests mesos. Obeses al complet: d’esquerra a dreta, Arnau Burdó, Arnau Tordera i Jaume Coll i al darrere, Maiol Montané / Bernat Cedó A Sístole hi ha una col·laboració amb Magalí Sare. A Diàstole també n’hi haurà? Sí, n’hi haurà. Mai hem estat gaire a favor d’aquestes col·laboracions contemporànies que es fan simplement per aglutinar més seguidors. Però a través de les col·laboracions es poden fer possibles trobades artístiques molt suggestives. Amb la Magalí ho ha estat, i les que vindran penso que també, però no puc dir encara amb qui seran. Heu dit que aquest concert a Can Grau l’autogestionà·veu, juntament amb Cardant Cultura, perquè no us pro·gramen. Què passa? Són molts factors. No se’ns ha programat tant com esperàvem, o com era previsible en un grup que omple teatres i sales de concerts, perquè tenim la sort de comptar amb seguidors que responen a la crida de la nostra música. Però quan hi ha un problema, pots rendir-te (cosa que no hem fet i que no farem ara) o bé intentar trobar-hi solucions i la nostra, a part de seguir treballant i fent música, és autoproduir-nos. Fer concerts autogestionats com el d’aquest dissabte a Can Grau. Un concert que no té cap ajut públic, cap institució que el programi o li doni suport, només Cardant Cultura. Això passa també perquè els festivals recorren a una nòmina de propostes limitada, i també repetida en molts cartells? Això potser ho haurien de contestar els programadors d’aquests festivals, els responsables d’escollir les bandes que hi toquen. Són ells que podrien exposar quines són les motivacions artístiques per les quals trien la programació, si és que n’hi ha, o els interessos que hi tenen. A Obeses no hem tingut l’oportunitat d’ensenyar la nostra música a aquest públic massiu. Hi ha més d’un músic que lamenta la desaparició progressiva dels circuits de sales, en detriment dels fes·tivals. Ho comparteix? Sí, i és una tragèdia. I ens oblidem que, com a societat, tots hi tenim part de respon-sabilitat. Si es normalitza que la música es consumeix en grans festivals, que tenen grans promotores i sovint associades a empreses de management, el que s’està fent és tallar les arrels del sector. Les sales de concerts possibilitaven que artistes no tan coneguts tinguessin espais per expressar la seva música. És important d’anar cultivant un públic, normalitzant l’interès per noves expressions musicals. Això ens incumbeix a tots, fins i tot als ajuntaments per qüestions de normatives. Si no ho revertim, els efectes a llarg termini poden ser devastadors. Però el públic, té prou curiositat per coses noves, o va a menys? Forma part del mateix context. Hem tendit a crear aquests espais mimètics, tallats pel mateix patró. La immensa majoria de la gent no és militant de la música, ho viu de forma més passiva i consumint el que li arriba. Si això ja està vehiculat per uns interessos molt concrets, difícilment el panorama es podrà enriquir. Nosaltres ens hi resistim. Segona entrega del disc a punt i més projectes La segona meitat de l’any es presenta carregada de projectes per a Arnau Tordera. A part de la sortida de Diàstole, segona part de Amb l’ai al cor, té nous projectes al marge d’Obeses. A principis de tardor, a la Fira Mediterrània de Manresa, s’estrenarà Sardana Superstar, una peça que “per primera vegada suma la sardana i el teatre musical” i que compta amb la col·laboració del cantautor Roger Mas i la Cobla Sant Jordi. Pel novembre es podrà veure a L’Atlàntida de Vic, que és coproductora de l’espectacle. A principis de 2025, Arnau Tordera també estrenarà al Palau de la Música Catalana, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor de Noies de l’Orfeó Català, la composició Ovnis a Montserrat. I coincidirà amb una altra novetat: una suite coral i orquestral de l’òpera La gata perduda, que d’aquesta manera tindrà una nova vida després de la seva exitosa estrena al Gran Teatre del Liceu, l’octubre de 2022.

“No és el retorn, perquè no hem marxat mai”

L’òpera ‘La gata perduda’ obre a Vic una gira en versió ‘suite’

Anna Roig i Xics Orquestra sedueixen els menuts

El Pau Vallvé més osonenc omple L’Atlàntida

La música per als més petits torna a L’Atlàntida amb la Xics Orquestra

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Nandu Jubany i la seva nova Mercedes-Benz Classe V

Detingut per quatre robatoris amb força en establiments de Vic

Mig centenar de persones condemnen l’intent de feminicidi a Sant Hipòlit

Envien a presó l'home que va apunyalar la seva parella a Sant Hipòlit

Un ferit lleu en una sortida de via a la C-17 a Montesquiu

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Un veí de Ribes acampa davant de l'Ajuntament per recuperar un pis amb llogaters morosos

Despengen la bandera espanyola de l'Ajuntament de Vic