Encara no fa dos anys que van fer la primera actuació, l’any passat van guanyar el concurs Sona 9 i ara ja tenen a punt el seu primer disc, L’origen de les absències (Música Global, 2012).
Aquest divendres, Nyandú el presentava a la festa major del seu poble, la Torre d’Oristà, i el proper dijous ho faran a l’escenari del Sona9, dins del Mercat de Música Viva de Vic.
Vista així, la trajectòria del grup ha estat meteòrica, però la dels seus components és llarga. Els germans Ferran i Roger Orriols i Rubèn Pujol porten deu anys en el món de la música amb diverses formacions, l’última de les quals era el grup de hardcore Hexamine.
Enmig d’això, Ferran Orriols tenia algunes cançons ja compostes i l’estiu de 2010 es va proposar de “començar a rodar-les, sense cap pretensió, perquè em sobrava molt de temps”. Així van començar els assajos de Nyandú, que el febrer de 2011 cristal·litzaven en un primer concert a la Torre, davant d’amics i familiars. Més enllà de la relació que unia públic i músics, van tenir tots la sensació que l’aventura podia anar més enllà i van presentar-se al concurs de maquetes Sona9, “només per veure si ens feien sonar a les ràdios”.
A partir d’aquí, la història és prou coneguda: guanyen el concurs i el premi, que inclou la gravació del disc; amb aquest impuls i el boca-orella del públic, omplen l’agenda de concerts i es perfilen com una nova revelació en el fèrtil panorama musical del país.
L’origen de les absències, gravat als estudis Music Lan amb producció de Valen Nieto (Raydibaum), arriba amb cançons de tall acústic, però amb moments d’una certa intensitat que els distingeixen d’altres grups de la mateixa ona.
El disc té un punt conceptual, respon a una idea unitària i una manera concreta d’entendre el que Nyandú es proposa. El títol es relaciona amb la primera cançó (Origen) i l’última (Absències). L’origen és el món d’on provenen els tres components del grup, amics des de petits: “Estem molt orgullosos de ser de la Torre, del Lluçanès, d’Osona… venim d’on venim, d’un poblet de dos-cents habitants”, diu Ferran Orriols.
Aquí és on comença tot, i ho canten en una cançó com Indret privilegiat. Les absències són el present d’una gent que toca de peus a terra: “No hi ha res, hem guanyat un premi i tenim el disc, però som tot just al principi… de què?, ja ho veurem”, diu Ferran Orriols.
En temps de lletres sobre la quotidianitat, ells han creat el concepte de quotidianitat incisiva: “No volem estar rere cap moviment ni representem res, però et passen les coses i n’has de treure alguna conclusió”. Una cançó com Malgrat som qüestiona les xarxes socials –tot i que Ferran Orriols n’és un usuari assidu– i a Venedors ambulants parlen de la pobresa.
L’aventura comença a partir d’ara: els tres components de Nyandú –un mestre d’anglès, un gestor i un tècnic d’Obres Públiques– no viuen professionalment del grup, però sí que s’hi han abocat al cent per cent: “A la mínima que tenim temps lliure, és tot per a Nyandú”.
{{ comment.text }}