Oques, graciès!

El comiat osonenc d’Oques Grasses, la nit de divendres, va ser un dels moments més emotius del sisè Cabró Rock, que tancava l’endemà amb un balanç de rècord. Prop de 60.000 persones han passat pel festival de Vic durant dos dies per veure també els adeus de La Fúmiga i La Gossa Sorda, retrobar-se amb Lax’n’Busto o Teràpia de Shock, celebrar aniversaris amb Els Amics de les Arts i Buhos o conèixer el més nou de Joan Dausà. “Vosaltres sou la gent que estimem.” I aquesta última frase potser prenia més significació que mai sentenciant el final de l’últim concert a casa. I és que la cosa ha anat de debò: Oques Grasses ja s’ha acomiadat de la seva comarca i de la seva gent definitivament abans no arribin els quatre concerts a l’Estadi Olímpic el proper mes d’octubre i que posaran punt final definitiu a la seva trajectòria. https://youtu.be/RrhZ-6xmeJ0 Oques Grasses va fer l’últim concert a Osona. Unes Oques que van calçar-se per al que era el concert més esperat de la primera nit del Cabró Rock, amb posada en escena i directe idèntics al que ja havíem vist en altres ocasions des que van presentar Fruit del deliri el 2024. El repertori –que la gran majoria de públic ja coneixia d’altres actuacions– va comptar sobretot amb cançons dels tres darrers discos, incloent només la versió més electrònica de Cul adornada amb els espectaculars canons de foc; i els obligats Passos importants del primer àlbum. La gent hauríem volgut algun al·licient especial que fos a l’altura de l’emotivitat que esperàvem de la cita. Això sí, uns Oques als quals se’ls veia amb ganes de sortir i de petar-ho fort. Amb una més que envejable sintonia entre tots set. Se’ls veia emocionats, però sobretot feliços, còmodes i molt juganers dalt de l’escenari. Com qui no vol la cosa. Com si no hi hagués 30.000 persones veient-los compartint amb ells l’últim concert a Osona. I és que queda clar que Oques Grasses ha sabut congregar tots els ingredients perquè tothom se’ls poguessin fer seus al llarg dels anys en què han trepitjat escenaris arreu del país. “Fa quinze o setze anys quan va començar tot actuàvem a bars i a festes majors de barris i de tots els pobles d’Osona”, recordava Josep Montero sobre els inicis amb la banda. S’acomiadaven interpretant èxits com Bambi, Goodline, Sort de tu, Bancals, el Bye bye amb què esperem que no sigui un avís premonitori del que els pugui passar ara que pleguen. I ara sí, tocava: “Fem el tonto una mica?”, preguntava Montero. Moment que donava pas a interpretar l’I want to break free dels Queen, El vals del obrero de Ska-P o l’Ave María de David Bisbal, cantat a ple pulmó per Miquel Rojo. També (i en aquest punt sí que ens van sorprendre, perquè fins ara la resta de versions ja els hi havíem escoltat), va ser el Boig per tu de Sau. Oques han estat en cinc de les sis edicions del Cabró Rock. I se’ns farà estrany a partir d’ara de no trobar-los. Es farà encara més difícil preveure quan podrem tenir un fenomen com el d’Oques Grasses. A Osona ja n’hem tingut grans exemples, i els Oques han estat els darrers. Però de segur que no seran els últims. De talent n’hi ha, i de sobres. La cita amb Oques es va acabar amb La gent que estimo amb tota la formació asseguda en línia interpretant-la. Tots set clarament emocionats. S’acomiadaven de casa. Tancaven el capítol d’una novel·la que continuarà a l’octubre per fer història. I per si tenien cap dubte: el pati d’Osona sempre estarà ple de la gent que els estima. Gràcies, Oques.

Oques, graciès!

L’Orquestra de Collsuspina celebra les dinovenes jornades d’estiu

Un Microclima més gran

Dami Àlvarez estrena el seu primer disc, ‘Amethyst’

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d’Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”