ImpeVic va acordar l’any passat suprimir “temporalment” el Dijous Llarder, una festa que amb només vuit edicions havia assolit una gran popularitat a Vic. En aquella decisió, Osona Cuina, que havia liderat el naixement de la iniciativa, no hi va tenir vot ni veu. Un any després, és el mateix col·lectiu de restauradors qui ha decidit fer un pas endavant per recuperar-la.
“Ens hi tornem a agafar”, confirmava Gregori Vizcaino, portaveu del col·lectiu. La festa, que tindrà lloc el proper 16 de febrer, desplegarà “menys estructura” que les últimes edicions –havia arribat a durar dos i tres dies– i apostarà per un format “eminentment popular”.
Des d’Osona Cuina no volien renunciar a liderar una iniciativa que, amb el porc com a protagonista, “convidi a trobar-nos a Plaça per menjar botifarra”, apuntava Vizcaíno. Ja des de la primera edició, el 2003 en el marc del Fòrum Gastronòmic, la festa va tenir com a principal atractiu els porcs en canal que els mateixos membres d’Osona Cuina rosteixen al mig de la Plaça. La imatge s’havia convertit en un dels aparadors més populars del col·lectiu.
Els últims dies el mateix Vizcaino ha mantingut contactes amb l’Ajuntament per veure el nivell d’implicació que hi podrà tenir el consistori, en l’actual context de retallades i contenció econòmica. Tot sembla indicar que el suport serà, bàsicament, logístic. També s’està negociant, per exemple, si des de la IGP Llonganissa de Vic tornaran a incloure en el programa de la festa el lliurament de la Llonganissa d’Or, que l’any passat, arran de la suspensió del Dijous Llarder, van traslladar als dies del Mercat del Ram.
La supressió del Dijous Llarder va aixecar certa polèmica al ple municipal, amb veus que demanaven, com a mínim, mantenir-lo amb un format més modest. Per compensar la supressió de la festa, ImpeVic va substituir el Dijous Llarder per un esmorzar popular a la Plaça, però es va acabar anul·lant per culpa de la pluja.
Amb la implicació en aquesta festa, Osona Cuina es vol tornar a fer present a la comarca després que, els últims mesos, pel mateix context de crisi econòmica, el col·lectiu hagués estat “un pèl hivernat”, deia Vizcaino.
