Osona Cuina farà coincidir la celebració del seu 15è aniversari, que s’escau aquesta tardor, amb una revifalla de les activitats del col·lectiu després de dos anys pràcticament d’hibernació, en què la seva presència pública s’havia reduït a la festa del Dijous Llarder de Vic.
Els responsables dels nou restaurants que actualment en formen part es van reunir, en un sopar a Ca l’U, per deixar clar que, de la hipotètica possibilitat de deixar morir el col·lectiu, ni parlar-ne. “Els d’Osona Cuina continuem, perquè tothom té ganes de continuar”, remarcava el cuiner del Boccatti Josep Girabent, que fa un any va assumir-ne la presidència.
El col·lectiu ha començat a moure fils per preparar la nova temporada 2013-2014 amb un objectiu que mantenen clar des del primer dia: “Ubicar la comarca d’Osona i la seva cuina dins del mapa gastronòmic català”, detalla una nota de premsa de l’agència LOU Comunicació, que a partir d’ara assumirà les tasques de projecció i difusió de les diferents accions que es portin a terme –tasca que en anteriors etapes havien assumit Pep Palau o Gregori Vizcaíno.
La represa de l’activitat coincideix amb el 15è aniversari del col·lectiu. Nascut la tardor de 1998, Osona Cuina va esdevenir, llavors, una iniciativa pionera al país en la difusió de la gastronomia de proximitat, donant peu al naixement d’altres propostes territorials similars.
La tòfona, les patates del bufet, les mongetes del Collsacabra o, sobretot, el porc, productes made in Osona, continuaran sent els protagonistes de les iniciatives gastronòmiques amb què aquests cuiners miraran de projectar la seva passió per la cuina. Actualment formen part del col·lectiu els restaurants Boccatti (Vic), Ca l’Ignasi (Cantoni), Ca l’U (Vic), Ca la Manyana (Sant Julià), Can Jubany (Calldetenes), Fonda Sala (Olost), L’Estanyol (el Brull), Torres Petit (Manlleu) i Mas Albareda (Sant Julià). Precisament, un dels grans reptes d’Osona Cuina és aconseguir noves incorporacions. “Farem una crida a buscar nous companys de viatge”, diu el president d’un col·lectiu que en els últims mesos ha vist com tres dels seus membres abandonaven el vaixell: els restaurants Lluçanès, Aloha i La Ferreria; uns per tancament, altres per trasllat. Es tracta de donar entrada “a cuiners o restaurants que estiguin interpretant els nous temps gastronòmics que ens acompanyen, d’una manera valenta i compromesa”, remarquen.
Intensificar els contactes amb Osona Terra, una iniciativa nascuda l’any 2009 que aplega productors i elaboradors de la comarca, o amb l’Escola d’Hostaleria d’Osona són algunes de les línies a explorar a partir d’ara. En canvi, per ara s’ha desestimat la possibilitat de fixar la seu social del col·lectiu als locals de Catalunya Vella, com havia apuntat el mateix Girabent ara fa un any. Osona Cuina torna a fer xup-xup.
