Pa cremat

Esther Ventura Grimau. De Mollet Avui el porten. I després de tants anys, tornen els fantasmes. L’estiraran al llit i es quedarà allí, estàtic, inspeccionant-me sense perdre’m de vista, amb un ai al cor vigilant per si m’hi torno, per si ara que és ocell indefens, malaltís, les hi faig pagar totes juntes. Encara no em coneix. Si sabés de mi, si hagués tingut ganes de saber-ne, sabria que la meva ànima no s’assembla a la seva. Confesso que a estones ho desitjava. Volia tastar…