Més d’una trentena de persones van participar, el passat 28 de gener, en la primera sortida organitzada pel Consorci del Lluçanès i relacionada amb el calendari d’enguany que té com a tema central la biodiversitat del territori. Tots els assistents van seguir un itinerari pels voltants del municipi i van poder descobrir rastres d’esquirol, fagina, geneta, talpó, senglar, guineu i cabirol, aquestes tres darreres algunes de les espècies de mamífers més habituals al Lluçanès, segons explica Marc Vilella, un dels guies de l’activitat juntament amb Ferran Sayol, Marc Rota i Èric Serratosa, tots pertanyents al Grup de Naturalistes d’Osona i al Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya, dues entitats vinculades a la Institució Catalana d’Història Natural.
L’activitat va començar amb una part introductòria per exposar el projecte del gat fer, una iniciativa sorgida al Lluçanès que es du a terme des del 2013 i que des de l’any 2020 participa en el Pla de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors, impulsat pel Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya (FELIS-ICHN) i la Fundació del Zoo de Barcelona. Igualment tots els presents van poder conèixer algunes tècniques d’estudi habituals per determinar la localització geogràfica i la densitat de les espècies com la fototrampeig i van poder observar mostres de rastres per tal que les poguessin localitzar sobre el terreny.
Vilella fa una molt bona valoració de les sortides d’aquest tipus, perquè, segons ell, “són una manera de divulgar la feina que estem realitzant”, permeten donar a conèixer les espècies més properes i “les amenaces a què estan sotmeses” i d’aquesta manera “la gent pot aprendre a respectar-les, a valorar-les i a col·laborar en la seva preservació”.
El calendari, una iniciativa del Consorci del Lluçanès que compta amb el suport dels ajuntaments i la Diputació, i que ha tingut la col·laboració de l’Observatori Ciutadà de la Biodiversitat del Lluçanès, presenta cada mes informació i curiositats, i les dades exposades “són una petita aproximació a la riquesa d’espècies de fauna i flora que podem trobar al Lluçanès recollides fins al novembre de 2022”.
Així, segons aquestes referències hi ha 47 espècies de mamífers, 20 de peixos, més de 100 d’algues i éssers microscòpics d’aigua dolça, 211 d’ocells, 41 d’orquídies, 104 de papallones diürnes i 722 d’arnes (nocturnes), 317 d’himenòpters que inclouen més d’un centenar d’abelles, 11 d’amfibis i 15 de rèptils, 121 d’aranyes, 2.300 d’insectes, 49 de saltamartins, 3 de pregadeus, 741 de plantes, 451 de fongs i bolets i 72 de líquens. Cada mes hi ha previstes activitats naturalistes “de la mà de diferents experts” que permetran descobrir la riquesa territorial i que es troben “alineades amb l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, de l’Assemblea General de les Nacions Unides”.
Enguany, i seguint els criteris de sostenibilitat per als quals s’ha apostat, el calendari s’ha editat “en un nou format, més petit i amb paper certificat ecològic” i a més la part superior, que conté totes les dades, es podrà conservar com a guia col·leccionable. A part, i per complementar tota la informació, s’hi inclou un interessant ventall de fotografies d’Arnau Soler, Jordi Clavell, Jordi Compte i José Manuel Sesma; a més, els promotors fan una crida a la participació ciutadana, per mitjà de l’aportació de fotografies a diferents plataformes científiques, que seran valorades i qualificades per experts voluntaris, en una tasca que pot contribuir a “una millor gestió de l’entorn i de les espècies”.
{{ comment.text }}