Pep Rosanes, encara

Tot i haver dit ell mateix en diverses ocasions que fa anys que no escriu res per ser publicat, l’obra de Pep Rosanes-Creus encara dona sorpreses. Com la que el mateix autor va presentar dissabte a L’Esquirol en companyia de l’editor manlleuenc Jesús Aumatell, l’autèntic responsable d’haver rescatat tota la seva obra –la publicada anteriorment i la inèdita– durant els darrers anys. Poems 2010 és el títol d’un petit llibre, (una plaquette, com se’n diria en l’argot) que conté poemes acabats i altres tot just embastats que romanien a l’ordinador de Rosanes des que els va escriure, fa poc més de deu anys. La presentació, en un petit comitè de lectors i amics fidels va tenir lloc a la sala 1 d’Octubre de l’Ajuntament.

“És un arxiu del seu ordinador, tal com ell el tenia”, explicava Aumatell en l’acte. No va arribar a prendre cos, possiblement es va aturar en el moment en què el poeta “no va poder interactuar amb el teclat de l’ordinador” a causa de la malaltia degenerativa que pateix, una esclerosi múltiple. No hi fa res, “perquè al final, tota obra acaba essent inacabada”, diu l’editor. El que es presenta en aquest volum és “Pep Rosanes en tota la seva esplendor”. I el mateix escriptor afegia: “I amb tota la seva cruesa…”. Certament, alguns dels poemes expressen aquesta sensació (“No haver passat cap guerra i poder ser mort en totes”, diu al primer vers del poema que obre el recull). Però també n’hi ha d’amables com Cuca de llum o tendres com La mare. Són habituals les referències a altres poetes (des de Salvat Papasseit a Ausiàs March, passant per les cites introductòries de Ferrater, Verdaguer i Shakespeare. Hi ha poemes dels quals només havia apuntat el títol i que no va arribar a desenvolupar. I com a conclusió, un poema d’un sol vers, significativament titulat Epitafi: “No et creguessis important”.

La reconstrucció d’una obra, llibre a llibre, de la mà de Jesús Aumatell

L’Esquirol En els últims anys, l’editor independent Jesús Aumatell s’ha dedicat a la tasca pacient de recollir i publicar tota l’obra de Pep Rosanes-Creus, que culmina (o no) amb la plaquette presentada dissabte. L’obra completa ha quedat en els volums Cants inespirituals (1975-2008) i Trempar la veu (1973-1981), aquest amb la poesia de joventut que havia quedat inèdita. També ha anat publicant els dietaris que escrivia el poeta, en els volums de La llibreta borda. Paral·lelament ha reeditat obres com Voltor, que va ser guanyadora del Premi Carles Riba, amb poemes que se n’havien retallat, i ara titulada Les torres del silenci.Espartac Peran presenta ‘Tres desitjos abans de morir’