Les colònies industrials més conegudes a Catalunya són les de la conca del Llobregat, però les del Ter tenen una particularitat: la primera de la qual es té coneixement documentat és la de Malars, al terme de Gurb, l’any 1833 i la darrera que va tancar va ser la de La Farga de Bebié, entre les Llosses i Montesquiu, l’any 2008. Entremig transcorren 175 anys que l’historiador Pere Colomer ha sintetizat en el llibre 1001 curiositats de les colònies industrials de Catalunya (RedBook Ed), recentment publicat. Colomer, que té les arrels familiars a Sant Vicenç de Torelló, és autor d’altres llibres d’història industrial entre els quals destaca Barcelona, una capital del fil (2014), sobre la Fabra i Coats, que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’història.
En aquest cas, l’obra responia a un encàrrec de l’editorial per a la col·lecció L’Arca de divulgació històrica, que presenta de forma pedagògica els coneixements sobre diverses matèries. Colomer va acceptar l’encàrrec per fer “un estat de la qüestió” sobre el fenomen de les colònies a partir dels seus propis estudis i dels que s’han anat publicant. “No amb la intenció de fer un discurs de curiositats inconnexes sinó un relat que donés una visió global sobre aquesta organització econòmica i social que en els últims anys ha despertat un interès creixent.
Colomer identifica un total de 138 colònies a Catalunya, de les quals n’hi ha 40 que són a la conca del Ter, majoritàriament a Osona i el Ripollès, encara que també n’hi ha a la Selva i el Gironès, i 7 més al Freser. Tot i que no són totes tèxtils, sí que aquestes eren la majoria: 95 del total de les colònies de Catalunya. En la idea original, hi ha “la conquesta d’indrets inhòspits amb l’enginyeria hidràulica: rescloses, canals…”. La recerca de l’energia de l’aigua –a manca d’una producció suficient de carbó– és un dels motius que impulsa els industrials a crear-les, però n’hi ha també de socials: sous més baixos i llocs “amb menys presència de moviment obrer”.
L’aspecte social és important en el seu llibre. Tant des del punt de vista d’empresaris com d’obrers. Colomer diu que cal “defugir de llocs comuns i tòpics, compte amb les visions idealitzades!”, afirma. Sí que és cert que en alguns casos, com a Borgonyà, “els horaris estaven per sota del que marcava la llei”, però era l’excepció. Fins que les lleis ho van prohibir, el treball infantil era comú a tot el món industrial, i les colònies no n’eren una excepció: “Els nens s’hi incorporaven als 11 anys, com menys gent hagués de venir de fora de la colònia, millor”. Persones que procedien de pagès, però també de poblacions de la vora ja amb tradició industrial, “treballadors ja ensinistrats”, i més endavant, els que migraven des de fora de Catalunya. Els industrials es movien en un perfil “entre pares i senyors feudals”. El tarannà concret depenia “del moment, del temps o l’empresari”, però amb un factor comú: la voluntat de control social.
{{ comment.text }}