Les pintures murals d’Osormort, les ‘germanes’ de Sixena al MEV

El MEV, Museu d’Art Medieval conserva unes pintures murals del segle XII que es poden considerar ‘germanes’ de les del monestir de Sixena. Procedeixen de l’església de Sant Sadurní d’Osormort, que també va patir un incendi l’any 1936 i les va ‘rescatar’ el mateix personatge, el vigatà Josep Gudiol i Ricart. Es consideren d’extrema fragilitat i per això els tècnics tenen clar que no suportarien un trasllat del lloc on ara es poden veure. https://www.youtube.com/watch?v=Kekw5MTT1C8&feature=youtu.be L’any 1936, l’església romànica de Sant Sadurní d’Osormort va cremar. Un incendi com el de tants d’altres monuments religiosos en l’inici de la Guerra Civil, que en aquest cas pretenia destruir el seu retaule barroc. Darrere d’aquest, des de l’any 1915, es coneixia l’existència d’unes pintures murals romàniques atribuïdes al que s’ha anomenat com a Mestre d’Osormort, i que també van patir les conseqüències del foc. Malgrat el desastre, avui es pot veure el que en va quedar al MEV, Museu d’Art Medieval. I això és sobretot gràcies a l’historiador de l’art i arquitecte vigatà Josep Gudiol i Ricart, que les va recuperar, restaurar i donar al museu. Tot aquest procés té una semblança més que notable amb el de les pintures murals de Sixena, que ara una sentència obliga a traslladar des del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) al monestir aragonès. En tots dos casos, els responsables de la seva conservació coincideixen a considerar-les extremadament fràgils, impossibles de moure sense que pateixin danys irreversibles. Les pintures d’Osormort es poden veure a la sala del romànic del MEV, sobre un suport que reprodueix la forma d’un absis, igual que les seves veïnes, les de Sant Martí del Brull. Entre les unes i les altres, però, hi ha una diferència: el foc que va afectar les d’Osormort. “La calor extrema va produir uns processos químics que van alterar els minerals utilitzats en els pigments, es van transformar”, explica Judit Verdaguer, conservadora del MEV i especialista en conservació preventiva. Fins i tot se’n van alterar els colors originals, com en les de Sixena: “Els blaus de l’atzurita muten cap a negre, els verds o vermells cap a marronosos, i els originals ja no es poden recuperar”. Però encara més important que això és que el foc va afectar les partícules de la capa de pintura, i els aglutinants que utilitzava l’anònim artista medieval. “Podem dir que s’han descohesionat, han perdut unió i elasticitat.” Això faria inviable qualsevol intent de treure-les del seu suport actual i traslladar-les. La pintura s’esquerdaria, i apareixerien butllofes. D’altra banda, els museus com el MEV o el MNAC mantenen aquestes pintures com un malalt a l’UCI, amb atenció permanent. Una humitat relativa concreta (entre el 50% i el 55% amb una tolerància de pujar o baixar cinc punts però mai arribar al 60%) i una temperatura d’entre 20 i 22ºC aproximadament. “És important que la humitat i la temperatura es puguin controlar de forma independent, definir uns paràmetres i mantenir-los”, cosa que els experts veuen problemàtic en un monestir amb parets de pedra, i no en un museu que és gairebé una bombolla estanca. “Tècnicament, em veuria incapaç de moure-les sense malmetre-les”, conclou Verdaguer, que recorda que l’arrencament de les pintures amb la tècnica de l’strappo ja les va fer patir. Ara només s’aplica en cas d’haver de fer una intervenció d’emergència. I de fet, les que va efectuar Gudiol i Ricart a Sixena o Osormort ho van ser en el seu moment, per la destrucció que havien patit els temples. “Va ser una operació clarament de rescat.” Els experts defensen l’actuació del vigatà, a qui des de l’Aragó s’ha volgut presentar com una mena d’espoliador: “No va fer més que restaurar-les i dipositar-les en museus”. Un pintor del segle XII al Brull i Osormort Les pintures murals d’Osormort daten del segon quart del segle XII. Al Mestre d’Osormort se’l considera també autor de les que hi ha al costat, les de Sant Martí del Brull. Va ser amb la inauguració del nou museu, l’any 2002, que les pintures es van poder veure senceres per primera vegada, perquè l’antic edifici no tenia prou alçada i s’havien d’exposar en fragments separats. Actualment, unes i altres s’exhibeixen sobre suports d’alumini, un material inert que no les pot alterar. A la fotografia, Judit Verdaguer al seu davant.

Les pintures murals d’Osormort, les ‘germanes’ de Sixena al MEV

La “maduresa juvenil” de Lluís Solà

Biblioteques, què en fem dels CD?

El Casino de Campdevànol reobre després dels treballs de rehabilitació

Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres

LA PREGUNTA

Creu que és beneficiosa l’expedició a la lluna?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

El crac que comprava sabates a Vic

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Lluc Crusellas presenta la nova línia de mones per aquesta Pasqua

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Multes per actuacions imprudents: dels 150 euros per fals a Vic fins a 2.700 a excursionistes al Ripollès

Tarradellas i Pascual ja treballen per convertir la planta de Gurb cap a l’elaboració de mozzarella