Pionera

Mai no s’ho va plantejar des d’una òptica feminista i, de fet, en aquell moment la fita va passar gairebé per alt. Fina Dalmau (Manlleu, 1958) té l’honor de figurar com la primera dona que va formar part d’una cobla al segle XX. El seu testimoni ha quedat recollit al documental Fer de músic 2019, una col·laboració entre el Museu de la Mediterrània i, en aquest cas, el Museu del Ter, arran de la celebració dels 90 anys de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca. El documental es va presentar divendres a Manlleu amb la presència de la mateixa Dalmau i de Pep Poblet, l’altre protagonista osonenc del muntatge. El projecte “Fer de músic” és un treball iniciat fa més de 10 anys, coordinat pel tenora i compositor Jordi Molina, que té com a objectiu la recuperació, preservació i divulgació de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles orquestres de Catalunya. Fina Dalmau ja escoltava música popular des del bressol. El seu pare, Daniel Dalmau, tocava el contrabaix, el violí, el violoncel i la trompeta, i va formar part de diferents cobles i orquestres. Créixer en aquest ambient va fer que des de petita tingués clar que volia fer música. En va aprendre a l’escola que havia obert el manlleuenc Lluís Ramírez, amb un mètode pedagògic “que enganxava”, rememora. Va començar tocant la guitarra i més endavant es va “enamorar” del saxo. Un bon dia, però, el mateix Ramírez li va dir que faltaven contrabaixos. Dit i fet. L’any 1975 va entrar a formar part de la Cobla Manlleuenca, alternant el contrabaix –quan no hi coincidia amb el seu pare– i el tible. Paral·lelament, des de la mateixa escola van muntar una big band, la Gran Ter, i per la festa major es multiplicava: tocava el contrabaix a les sardanes, el saxo al concert i també cantava durant el ball i l’ofici. Dalmau, el juliol de 1975, tocant el contrabaix amb la Cobla Manlleuenca | Fons Josefina Dalmau / Museu del Ter Dalmau va aparcar aquesta faceta musical al cap de cinc o sis anys. I ja no hi va tornar. “Va ser una etapa curta, però molt intensa. La vida són això, etapes.” Una etapa que ara, gràcies a aquest documental, ha pogut rememorar plenament: “Ha estat molt emocionant”, admetia divendres. I això que, mentre hi va ser, “mai vaig donar importància al fet de ser l’única dona de la cobla; si bé em consta que a ells els feia molta il·lusió”. El fet que se la pugui presentar com una pionera, en aquest ram, “són coses que vas valorant posteriorment; potser si n’hagués set conscient llavors ho hauria plantejat diferent”. El mateix Jordi Molina va reconèixer que descobrir el cas de Dalmau, a través del Museu del Ter, va ser “tota una sorpresa”. Segons ell, les dones van començar a entrar a les cobles d’una forma puntual però més habitual a partir dels anys 80. Van completar les entrevistes del 2019 els músics Albert Guinovart, Marcel Casellas, Núria Feliu i el també manlleuenc Pep Poblet. “Aquest no necessita presentació, perquè és un dels músics més grans del país”, va reblar Molina. El projecte ja porta entrevistats fins ara 44 músics vinculats d’alguna manera o altra al món de la cobla.

Pionera

El diàleg interreligiós a Vic centra una exposició d’art contemporani liderada pel Museu d’Art Medieval

“El treball dignifica quan hi ha una conciliació”

‘Stranger Things’ (T5)

‘El gat i les estrelles’, del vigatà Jordi Lara, finalista al premi Finestres de Narrativa

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

Robatoris en un mes a tres de les cinc farmàcies de Torelló

Restablerta la circulació a l'R3 entre Torelló i Sant Quirze de Besora per la topada entre un tren i un tractor

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi